“Entenem l’acollida com un procés bidireccional que implica tant a la societat que acull com a la persona acollida” | Soraya Ares, directora de Bayt al-Thaqafa

La Fundació Bayt al-Thaqafa celebra que durant 50 anys ha esdevingut l’espai d’acollida de molta gent que ha vingut a Catalunya, fomentant la trobada entre cultures i religions. En aquesta ocasió, hem conversat amb la directora de la Fundació, Soraya Ares, que fa dos anys va emprendre el repte de mantenir vius els valors de fundadora de l’entitat, Teresa Losada.



Entrevista de Marta Rosique pel Jornal.cat.

Fa dos anys vas assumir la direcció de Bayt. Quins eren els reptes que et plantejaves aleshores?

Quan vaig agafar el relleu del Daniel Ibarz, fa dos anys i mig, ja teníem dos reptes importants com a entitat. Un era incloure les persones que acompanyem a l'entitat en els organismes de direcció, en el disseny dels programes que fem, en l'avaluació. Fer l'entitat i els seus programes una mica més participats per les persones que acompanyem. I després teníem un altre gran repte que era transversalitzar tota la part comunitària a tots els programes i a la nostra intervenció al territori.

Com heu estat treballant per aconseguir-ho?

Per una part, hem anat incorporant a les persones que acompanyem en el disseny i, sobretot, en l'avaluació dels nostres programes d'intervenció social. I respecte a la part comunitària, hem consolidat el nostre treball en xarxa. Ens hem incorporat a noves xarxes de col·laboració, i en diferents plans també: des del més macro, com podria ser el Consell de Dones de Catalunya, fins al més micro, com pot ser la xarxa d'infància del casc antic. Intentem no duplicar esforços amb altres entitats, millorar l'impacte i també fer-ho amb col·lectius de les mateixes persones que acompanyem.

De quina manera feu xarxa amb altres entitats? Com treballeu l’obertura de l’entitat amb l’entorn?

Ho hem anat fent a poc a poc, perquè obrir-se a la comunitat i a l'entorn s'ha de fer també resignificant els espais i fer-ho donant-li temps tant als espais com a les persones. Des de qüestions tan bàsiques com començar a fer moltes més activitats a centres cívics, biblioteques... Obrir-nos, perquè abans fèiem quasi tota l'activitat aquí, als locals del Bayt. Es tracta d’externalitzar-la, fer-la fora, fer-nos visibles i fer-ho de forma més compartida. No només per a les persones que acompanyem en els nostres programes sinó obrir també les nostres activitats a la participació dels veïns i veïnes del territori. Tinguin la nacionalitat que tinguin, el patrimoni cultural que tinguin i professin la religió que professin.

Enguany, la Fundació Bayt al-Thaqafa celebra el 50è aniversari. Com valores l'evolució que ha tingut en aquests últims anys, tant a Barcelona com a Sant Vicenç dels Horts?

En aquests 50 anys, Bayt al-Thaqafa ha anat evolucionant a mesura que anaven evolucionant el país i la societat. En un començament, Bayt al-Thaqafa se centrava essencialment en dues àrees: una era l'accés a drets per a les persones nouvingudes al territori i l’altra era evitar processos d’aculturització. D'allà surten tots els programes d'aprenentatge de llengües d'origen i cultura.

Amb l’esdevenir del temps hem anat adaptant els programes i la nostra intervenció social a la realitat del país. Sí que és cert que continuem treballant en accés a drets perquè encara hi ha moltes veïnes i veïns de les nostres ciutats que no tenen garantits tots els seus drets, i això és una cosa que ens preocupa i que ens ocupa. Per això tenim encara tots aquests programes.

Però sí que és veritat que hem engegat tota una part de sensibilització, d'antiracisme i de cohesió social, que potser fa 50 anys no tenia tant de pes perquè no teníem una societat que es visibilitzés tan diversa. Ho era, però potser no era tan diversa per la migració, sinó per altres qüestions i altres minories que ja teníem i tenim al país.

"Estem notant que cal combatre cert tipus de discursos que estan incrementant, que aprofundeixen en fer-nos creure que hi ha divergència i falta de convivència entre col·lectius"

Esteu percebent un augment del racisme?

Estem notant que cal combatre cert tipus de discursos que estan incrementant, que aprofundeixen en fer-nos creure que hi ha divergència i falta de convivència entre col·lectius. Discursos que advoquen per deixar sense drets a part de les nostres veïnes i veïns, i això és una cosa que com a entitat no volem acceptar i no acceptarem.

Com enfoqueu l’acollida des de Bayt al-Thaqafa? Cal conscienciar més a la societat al respecte?

Cal conscienciar més la societat respecte a l'acollida perquè cal entendre també l'acollida. El Bayt té una manera d'entendre l'acollida que s’entén com un procés bidireccional que implica tant a la societat que acull com a la persona acollida. Això vol dir que les dues parts que formen aquesta relació han de ser capaços i han d'estar predisposades a deixar-se portar i transformar i moure's una mica del joc en què estan, perquè si no, no hi ha veritablement acollida. El que hi ha és un procés d'assimilació i no de diàleg entre iguals. Ha de partir d'això: d'unes condicions d'igualtat real, en l'àmbit material i en l'àmbit simbòlic. Si no, no es pot donar.

"El que hi ha és un procés d'assimilació i no de diàleg entre iguals"

Com a antropòloga social, com creus que hauríem de passar de la voluntat d’assimilació al reconeixement de la diversitat?

Ja som una societat diversa. Ja som diverses i ho som per processos de contacte amb altres realitats del passat i actuals. O sigui, el que ens hem de plantejar és què fem amb aquesta diversitat. Perquè que som diverses, no hi ha dubte. Volem enfrontar aquesta diversitat o volem crear espais de diàleg que fomentin la cohesió i que ens facin ser una societat veritablement cohesionada, amb uns estàndards de qualitat de vida per totes en condicions d'igualtat? Jo crec que aquest és el punt.

El que hem de fer com a societat és primer creure i reconèixer que som diferents. I amb aquest «reconèixer que som diferents i que som diverses» no vull dir acceptar-ho, sinó anar un pas més enllà de valorar-ho. Ser conscient de la riquesa que això conforma i entendre que dins d'una societat diversa poden haver-hi problemes que s'han de solucionar mitjançant el diàleg i intentant arribar a consensos. Res que no hàgim fet al llarg de tota la història. Al final, totes les societats són un compendi d'altres cultures, de contactes, d'apropiacions culturals, de canvis, de resignificacions d'aquestes cultures.

"Ningú tindrà un sentiment de pertinença si no se sent representat i si a més té la impressió que ocupa un lloc minoritzat"

Quina creus que és la millor manera de generar sentiment de pertinença?

Per generar sentiment de pertinença a qualsevol societat, la gent s'ha de sentir reconeguda i per sentir-se reconeguda, hem de treballar en dos aspectes: un és la visibilització i fer valdre la diferència i l'altre passa també perquè les persones que ocupen espais de poder cedeixin part d'aquests espais de poder i estiguin disposades a reflexionar sobre els poders i les dinàmiques socials. Ningú tindrà un sentiment de pertinença si no se sent representat i si a més té la impressió que ocupa un lloc minoritzat.

Quins mecanismes tenim per trencar amb la mirada eurocèntrica?

Per trencar la mirada eurocèntrica que tenim avui dia, hauríem de plantejar-nos dues coses o com treballar en dos eixos. Un és ser capaços d'autoqüestionar-nos. Vull dir, qüestionar-nos les nostres epistemologies (des d'on parlem) i ser conscients que la visió occidental del món no és universalitzable. I, per una altra banda, hem de ser capaços i capaces d'incorporar també altres perspectives. Si no fem aquestes dues coses, serà difícil.

Com ho fem per sensibilitzar tota aquella gent que no s’ha trobat amb la necessitat d'emigrar o que no té prou contacte amb persones migrants?

Nosaltres ho fem essencialment des dels nostres programes de sensibilització i d'intervenció comunitària. Es tracta de fer valdre això i també de mostrar a la gent que en realitat tu i jo ja som diverses i que tenim moltes coses que ens fa molt diverses. Això per una banda, i per altra, està el tema dels drets.

És igual que hagis migrat; totes les persones tenen dret i són subjectes de dret pel sol fet de ser persones. Vull dir, visquin o no visquin aquí, tinguin la nacionalitat que tinguin, processin la religió que processin, parlin la llengua que parlin, si estan al nostre territori i al nostre país hauríem de poder-los garantir aquests drets, independentment que nosaltres tinguem o no garantides les nostres necessitats materials.

La Sara Bajiji deia a l’entrevista publicada a Jornal.cat que el millor per Bayt és que deixi d’existir. Què n’opines? Esteu assumint una tasca que podria assumir l’administració pública?

Estic d'acord amb ella, en una part. És cert que hi ha tota una part d'accés a drets i de tots els programes que fem per aconseguir que les persones tinguin accés al reconeixement de drets al territori que jo espero i desitjo que d'aquí a 50 anys no calguin, perquè totes les persones que viuen a la nostra societat puguin gaudir dels seus drets. Però sí que és veritat que jo crec que hi ha tota una part d'intervenció comunitària, de cohesió social, de diàleg interreligiós i intercultural, que jo sí que crec que no hauríem de deixar-li a les administracions. O sigui, jo crec que aquesta part és la que potser el Bayt hauria de fer d'aquí a 50 anys. Continuar treballant per aquest diàleg, per continuar fent aquests ponts.

D'aquí a 50 anys, com visualitzes Bayt al-Thaqafa?

Jo espero que d'aquí a 50 anys al capdavant del Bayt no hi hagi una persona. Espero que hàgim superat el tema del personalisme i puguem dialogar entre diferents persones que siguin representatives de la societat a la qual acompanyem i en la qual estem. Però sí, jo espero que no sigui una persona sola.