Líders mundials, se us acaba el temps!

Madrid.- Un total de disset organitzacions s'han congregat avui davant del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació per a exigir a l'Estat espanyol que, com a part de la comunitat internacional, assumeixi i sol·liciti en les seves negociacions amb altres països l'establiment de mesures urgents i immediates per protegir i garantir els drets de les persones refugiades, desplaçades i migrants en la major crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial.

Les màximes autoritats de la comunitat internacional es donaran cita els propers dies 19 i 20 de setembre a Nova York amb motiu de les reunions d'Alt Nivell (Assemblea General de les Nacions Unides i Cimera Obama) per, d'una banda, abordar els desplaçaments a gran escala de les persones refugiades i migrants i, de l'altra, assumir nous compromisos en matèria de refugi.

Accem, Amnistia Internacional, Ajuda en Acció, CEAR, Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament, Entreculturas, FELGTB, Fundació Advocacia Espanyola, Fundació Cepaim, InspirAction, Jesuïtes Social, Metges del Món, Metges Sense Fronteres, Xarxa Acull, Sant Carles Borromeu, Save the Children i Servei Jesuïta a Migrants han denunciat avui la passivitat dels líders mundials, alguns dels quals han estat representats amb caretes i vestit, reunits al voltant d'una taula, i davant la presència d'un rellotge i una pancarta amb el lema ' líders mundials, el seu temps s'acaba '. En aquest sentit, les organitzacions s'han dirigit per carta al Govern espanyol i al rei, que serà qui finalment representi Espanya davant Nacions Unides. En ella, les organitzacions signants els demanen que Espanya es comprometi pública i proactivament amb la futura adopció d'un acord que garanteixi la responsabilitat compartida entre els Estats sobre les persones refugiades i migrants i els presenten un seguit de mesures que és urgent posar en marxa.

Les organitzacions consideren que posposar a 2018 l'aprovació d'un pacte global sobre persones refugiades -com finalment van acordar els estats membres de les Nacions Unides (ONU) el passat 3 d'agost- és un enorme error que posa en joc la vida de milers de persones arreu del món i evidencia la incapacitat de la comunitat internacional i la seva falta d'implicació política a l'hora de resoldre i prevenir situacions d'emergència humanitària i de complir les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans.

La responsabilitat del Govern Espanyol

Segons ACNUR, més de 65 milions de persones a tot el món es troben desplaçades dels seus llocs d'origen a causa de conflictes, persecució i violacions de drets humans en els seus països d'origen. L'absència de rutes legals i segures està provocant un tràgic increment de morts i desaparicions: segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), en el que va d'any, més 4.320 persones van perdre la vida o van desaparèixer durant el trajecte. D'aquesta xifra, 3.207 van morir ofegades a la Mediterrània. Una tragèdia que es podria haver evitat si la comunitat internacional i els seus estats haurien adoptat les mesures necessàries.

En aquest sentit, el Govern espanyol continua incomplint els seus acords internacionals. Fins a la data, només han estat traslladades a Espanya 474 persones, xifra que encara queda molt lluny de les 17.337 persones refugiades que es va comprometre a reubicar, des de Grècia i Itàlia, ja reassentar, des de països que no són membres de la UE, fins al any 2017.

Les organitzacions també denuncien els murs -visibles i invisibles (impediments legals, tanques, externalització de fronteres, violacions de drets humans i discursos xenòfobs) - amb els quals cada vegada més sovint es troben les persones refugiades i migrants en els països d'acollida i que els impedeixen accedir a protecció ia unes condicions dignes de vida. Les persones en situació de major vulnerabilitat, com les dones soles i / o amb persones al seu càrrec, les nenes i nens -especialment els no acompanyats-, les persones perseguides per la seva orientació sexual i / o identitat de gènere, les víctimes de tortura o trauma i les persones malaltes o amb algun tipus de diversitat funcional estan quedant en una situació de total desprotecció i abandonament.

A la carta que les organitzacions s'han dirigit a les autoritats espanyoles, se'ls demana que, en les seves negociacions amb altres estats aquests dies a Nova York, es comprometin públicament a presentar com a prioritàries les següents mesures:

1. Polítiques i mecanismes que garanteixin la plena protecció de les persones refugiades, desplaçades i migrants enfront de tot tipus d'abús, violència i explotació. La protecció ha de cobrir necessitats bàsiques com educació, sanitat i habitatge, sense cap discriminació i sense por de ser objecte de detenció, reclusió o expulsió. A més, s'han d'adoptar mesures específiques per protegir les persones en situació de major vulnerabilitat.
2. Adopció de forma immediata de totes les mesures necessàries per garantir vies legals i segures per a les persones refugiades i migrants. Salvar vides ha de ser una prioritat enfront de les polítiques de control migratori. A més, cal garantir i agilitzar programes generosos de reassentament, admissió humanitària i reagrupació familiar flexible, entre d'altres.
3. Repartiment equitatiu de la responsabilitat dels Estats per donar suport i acollir les persones refugiades. Almenys el 10% de la població refugiada mundial ha de ser reasentada en països assegurances (actualment el 86% de les persones refugiades es troben acollides en països en vies de desenvolupament, com el Líban, Turquia, Pakistan, Jordània o Kenya).
4. Els Estats han d'abstenir de signar, o revocar en el cas que ja estiguin signats, acords amb tercers països no segurs. Els acords han de contenir clàusules que garanteixin el respecte i compliment dels drets humans. A més, d'altra banda, s'ha de garantir el suport al desenvolupament en els països d'origen i l'assistència humanitària des d'un enfocament de coherència de política per al desenvolupament que impregni tota l'acció exterior. En aquest sentit, és urgent que Espanya destini un mínim de 150 milions per a ajuda humanitària en el pròxim pressupost. S'han de fomentar els processos de pau que acabin amb els conflictes i assegurin una estabilitat duradora.
5. Finançament ple i suport econòmic suficient per garantir la protecció i integració de les persones migrants, refugiades i desplaçades en els països d'acollida. És fonamental desenvolupar polítiques d'integració dotades del finançament suficient que incloguin plans de sensibilització per lluitar contra el creixent ascens del racisme i la xenofòbia contra aquestes persones.