#PadróSónDrets

12/05/2020

L’empadronament és el procediment administratiu pel qual una persona és considerada veïna d’una localitat i reconeix drets bàsics com són l’accés a la salut, l’educació, prestacions socials, ajudes d’urgència social, etc. Per a les persones migrades, també és necessari per tramitar l’informe d’arrelament, el reagrupament familiar, regularitzar la situació administrativa, obtenir el permís de residencia, etc. Per als ajuntaments, el padró municipal és la base per planificar les polítiques públiques més adequades a la seva població, avançar-se a les necessitats i també afecta al seu finançament. És d’interès general disposar d’un padró que reflecteixi la realitat el màxim possible.

Totes les persones tenen el deure d'empadronar-se i tots els ajuntaments estan obligats, per la Ley reguladora de las bases de régimen local, a facilitar l’empadronament a tothom que resideixi en una localitat, independentment de la seva situació administrativa, origen, l’existència de controvèrsies juridico-privades sobre la titularitat de l’habitatge o les circumstàncies físiques o higièniques i sanitàries que afectin al domicili, etc. A més, la mateixa llei exigeix als ens locals que siguin proactius per a fer-ho possible en els casos més complexes, com és el de les persones en situació de sense llar o de les persones que no disposen de documentació que acrediti que resideixen en un determinat habitatge. Però la realitat és que el dret a l’empadronament – i per tant, l’accés a serveis essencials – no es compleix d’igual manera en tots els municipis. De fet, són ben pocs els ajuntaments que a dia d’avui compleixen la normativa. La majoria de persones en situació de sense llar o que no poden demostrar documentalment que resideixen en el seu domicili, reben una negativa quan sol·liciten iniciar un procés d’empadronament o se’ls posa traves i obstacles, principalment dilacions indegudes o demanar més tràmits dels exigits per la llei.

La crisi sanitària, social i econòmica provocada per Covid-19 no ha fet més que agreujar aquesta vulneració de drets, ja que les persones en situacions més complexes són les que n’estan patint més els efectes, però no poden accedir a drets bàsics vinculats a l’empadronament per millorar la seva situació i afrontar la recuperació amb més seguretat. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona, de la mà d’entitats, ha fet una crida a tots els municipis de Catalunya perquè compleixin amb la seva obligació i impulsin polítiques d’empadronament actiu per garantir que cap veí o veïna segueixi en situació d’exclusió.

En la nostra tasca d’acompanyament a persones migrades, a Bayt al-Thaqafa som testimonis de les dificultats que tenen els nostres veïns i veïnes per exercir el seu dret a l’empadronament així com les conseqüències d’aquesta vulneració en les seves vides i les de les seves famílies. Per això, donem suport a la crida per exigir als ajuntaments que compleixin la normativa, facilitin l’empadronament de totes les persones i es garanteixin i protegeixin els drets de tots els veïns i veïnes.

En el següent enllaç podeu trobar el vídeo de la campanya, amb la reivindicació de les múltiples entitats que participen en aquesta iniciativa: Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, Càritas, Coordinadora Obrim Fronteres, Irídia, Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, Centre ASSIS, Institut de Drets Humans de Catalunya, Marea Blanca, Mujeres Migrantes Diversas i Sindillar.

¿Nos ayudas a difundir nuestro trabajo?

Comparteix

Suscríbete al boletín

¿Quieres conocer toda la actividad de la entidad?  Haz clic aquí y forma parte de la comunidad de Bayt al-Thaqafa