Espais viscuts i diàleg de les petites coses per a una bona convivència

Què fa que les persones se sentin d’un poble o d’una ciutat? Els motius poden ser diversos: haver-hi nascut i viscut, tenir-hi els amics i la família, conèixer el poble o fer-hi les activitats principals de la vida, com ara estudiar o treballar.

En qualsevol cas, els llocs -els barris, els pobles i les ciutats- han de ser espais viscuts per tal de generar sentiment de pertinença, han de ser espais oberts a la participació en què totes les persones que hi viuen puguin aportar, puguin sentir-se útils i saber que se’ls escolta. Les persones, els grups o les comunitats s’impliquen a mida que se senten partícips i, això, genera processos no només d’inclusió, sinó també de cohesió i cooperació.

Però no només això, sinó que el sentiment de pertànyer a un lloc ve condicionat també per les identitats de les persones. Unes identitats que no són ni úniques ni estanques, sinó que són múltiples, diverses, ambigües i en constant construcció. Aquestes identitats múltiples i en construcció no només es donen en el cas de les persones que emigren d’un país a un altre, sinó que les pròpies persones del lloc d’acollida són així: una persona pot ser dona, vicentina, estudiant, escaladora, mare i culé a la vegada. Sigui quin sigui el seu origen, les seves identitats poden ser múltiples. Saber qui és cadascú és un procés complex que té a veure amb sentiments i experiències i que implica autorepresentar-se, experimentar i relacionar-se amb els altres.

Justament basar el diàleg entre persones en les diferències i similituds de les diferents identitats personals i, no només això, sinó en la comprensió de l’altre a partir del seu dia a dia, serà més efectiu per a la convivència que no pas un diàleg entre cultures entès com una confrontació de grans principis o d’idees globals.

Aquest debat sobre les identitats, el sentiment de pertinença i el diàleg entre persones i cultures va ser el tema principal de les II Jornades Teresa Losada, que van comptar amb l’exposició per part de l’arxivera municipal, Roser Calpe, que va fer un repàs a la història de les migracions a Sant Vicenç i Pepe Palos, doctor en Geografia Humana i professor a Sant Vicenç, que va fer una exposició sobre el que sifgnifica ser vicentí o vicentina. A més, va haver-hi temps per al debat i dinàmiques participatives que volen ser el punt de partida a un treball de llarg recorregut compartit entre l’ajuntament i les entitats.

Les jornades Teresa Losada es van dur a terme a Sant Vicenç dels Horts el 22 de setembre, coorganitzades per l’Ajuntament de Sant Vicenç, Bayt-al-Thaqafa i altres entitats del poble, en el marc de la Quinzena de la Solidaritat Teresa Losada. El fet que la Quinzena de la Solidaritat porti el nom de la fundadora del Bayt, no és casual: ella va començar a acollir la comunitat immigrant d’origen marroquí a principis dels 70 tant a Sant Vicenç com a Barcelona i ha estat una persona clau per la història de la immigració a Espanya. Ella va entendre, i ens va ajudar a entendre, l’immens valor de ser diversos, la importància de reconèixer les aportacions que cada persona fa a la societat i el valor de la comunitat i el diàleg entès “com una actitud interior, com una manera de ser”.

Podeu veure el vídeo íntegre de les II Jornades Teresa Losada.

I també el vídeo íntegre de la I Jornades Teresa Losada, dedicades a la dona i l’islam.