Dia Internacional de les Persones Migrants: els obstacles per la plena inclusió a la ciutat de Barcelona

El dia 18 de desembre es commemora el Dia Internacional de la Persona Migrant. L’Assemblea General de les Nacions unides va proclamar-lo l’any 2000 motivada per l’interès de la comunitat internacional de protegir de manera efectiva els drets humans de totes les persones migrants, en un moment històric en què les migracions internacionals experimentaven un creixement considerable. A dia d’avui, però, 22 anys més tard, manca  encara recórrer molt camí per assolir una societat plenament inclusiva.

Aquest any, per segona vegada, la Fundació Bayt al-Thaqafa ha format part del projecte “Reptes per a la Inclusió de les Persones Migrants a Espanya” 2022, impulsat per la federació Red Acoge gràcies al finançament del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. El projecte té per objectiu realitzar una diagnosi de la situació de les persones migrades arreu de l’estat espanyol, i la missió de Bayt al-Thaqafa ha sigut incorporar les dades que obtenim de les nostres actuacions a la ciutat de Barcelona. És precisament aquesta naturalesa integradora de diferents realitats locals el que dona més valor al projecte, ja que la comparació de l’estat de la qüestió en diferents territoris, així com les mesures que prenen les administracions i entitats en cada regió concreta, crea sinergies i augmenta el corpus de recursos i metodologies de totes les organitzacions que hi participen. En segon lloc, el projecte té la intenció d’escoltar les persones migrades -un col·lectiu que sovint es veu privat de veu pública- i recull propostes de canvi en la legislació que les mateixes persones migrades suggereixen.

Reptes per a la Inclusió de les Persones Migrants a Espanya 2022 recull vulneracions de 4 àmbits fonamentals, com són l’acollida i procés de regularització de la situació administrativa, el dret a l’habitatge, els drets laborals i el dret a una atenció sanitària de qualitat. Mitjançant converses amb les persones que venen a l’entitat, grups focals i bústies de suggeriments, hem recollit indicadors dels 4 àmbits esmentats en funció del país d’origen, el sexe, l’edat i la situació administrativa de la persona. D’aquesta manera, s’interseccionen diferents eixos de possible discriminació i es veu en quines situacions juguen un paper determinant. Pel que fa als resultats obtinguts a nivell estatal, Red Acoge publicarà un informe amb les principals conclusions i propostes, però des de Bayt al-Thaqafa podem avançar la situació de les persones que han passat per l’entitat al llarg del 2022.

Vulnerabilitats en clau de gènere

Les dones migrants han manifestat vulneracions específiques vinculades directament al fet de ser dones, i segons les dades obtingudes, pateixen més vulneracions que els seus homòlegs masculins. En primer lloc, quant als obstacles que les persones migrants han expressat pel que fa a l’acollida, veiem com gairebé tres quartes parts de les persones amb estatus administratiu irregular es troben en aquesta situació per no poder demostrar una estança a l’estat de més de 3 anys o per no comptar amb una oferta d’ocupació. Tant les dones com aquelles persones entre 17 i 30 anys es veuen especialment afectades per aquestes barreres. I és que la manca de mitjans econòmics provoca en les dones obstacles en múltiples àmbits. Aquelles persones que no poden reagrupar els seus familiars per manca de mitjans econòmics són en un 80% dones.

El següent àmbit és el d’accés a l’habitatge. Un cop més, la situació econòmica es manté decisiva, ja que un 59% de les persones que han manifestat impossibilitat per accedir a un habitatge digne es troben en aquesta situació a causa de no tenir suficient mitjans econòmics o un contracte laboral que serveixi de garantia als propietaris de l’immoble. Un alarmant 15% es troba en aquesta situació a causa de múltiples discriminacions (lloc d’origen, famílies monomarentals...). Quant a la dificultat per pagar subministraments bàsics, el servei del qual es decideix prescindir primer és l’internet, seguit de l’aigua i l’electricitat. L’anàlisi en clau de gènere ens descobreix un cop més noves diferències, i és que mentre que els homes solen viure més en habitatges inadequats o sobrepoblats, les dones tendeixen a viure en habitatges insegurs, com ara aquells ocupats.

En tercer lloc analitzem els drets laborals. Les persones en situació administrativa irregular es veuen sobrepresentades en aquest indicador, fenomen que es pot atribuir amb unes condicions laborals que no permeten regularitzar la situació o la necessitat d’ocupació per tal de garantir la regularització, que obliga a les persones a acceptar condicions laborals molt dures.  Aquí trobem una altra diferència en funció del sexe, ja que els homes són més vulnerables a treballar sense contracte, mentre que a les dones se’ls tendeix a fer un contracte amb condicions que posteriorment no es compleixen. A continuació, de les situacions de violència que manifesten les persones migrades en l’àmbit laboral, un 61% experimenten violències a causa de la seva situació personal o social, on s’encabeixen el racisme, la xenofòbia, el masclisme i l’homofòbia, entre altres.

Finalment, quant als impediments que es troben les persones migrades a l’hora de ser ateses en institucions mèdiques, destaquen sobretot una barrera idiomàtica que impedeix comunicar exitosament tant les afectacions com els diagnòstics, i la necessitat d’estar empadronat per accedir a atenció mèdica. Algunes dones han manifestat una atenció mèdica deficient, basada en la medicalització del control emocional i la dificultat per expressar el que senten a una persona de diferent bagatge sociocultural.

Des de Bayt-al Thaqafa fem un crit a treballar per acabar amb qualsevol situació de discriminació que es produeixi pel fet de no haver nascut en territori estatal, i instem a la ciutadania i les institucions públiques a vetllar pel benestar de la totalitat de les persones residents al territori. Està en mans de tots i totes construir una societat justa i integradora que garanteixi el compliment dels Drets Humans a totes les persones.

Autor: Nil Requena, tècnic d'Interculturalitat de Bayt al-Thaqafa.