Ajuda'ns a aconseguir un habitatge digne per a les persones refugiades!

Disposar d'un habitatge digne és essencial per desenvolupar un projecte de vida ja que és un espai d'intimitat, de seguretat i d'estabilitat i influeix en l'estat de salut i psicològic de les persones. Tenir una llar, dret reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans, és el primer pas per aconseguir una autonomia que permeti participar en la societat. Per a les persones beneficiàries o sol·licitants de protecció internacional és una peça clau en el seu procés d'integració.

No obstant això, trobar allotjament a Barcelona no és fàcil per a ningú degut a factors com l'augment de la demanda, la pujada dels preus o els requisits d'entrada cada dia més exigents. Els beneficiaris o sol·licitants de protecció internacional han d'enfrontar-se a més a obstacles afegits com la burocràcia o els recels i prejudicis que encara perviuen en la nostra societat.

Per sort, com a entitat gestora del Programa estatal d'acollida a sol·licitants de protecció internacional, ens hem trobat amb arrendataris compromesos que ens han ajudat a oferir a aquestes persones un habitatge digne. Alhora, totes les parts implicades s'han enriquit d'un intercanvi cultural i d'experiències, fruit de la convivència. És el cas d'un senyor que es va decidir a llogar una habitació a una mare i una filla procedents d'Ucraïna que havien de romandre a Barcelona per qüestions de salut. Aquest suport va contribuir, sens dubte, al fet que a dia d'avui les dues estiguin portant una vida autònoma. Per la seva banda, després de l'experiència, el senyor es va oferir a seguir llogant a persones sol·licitants de protecció internacional. No és l'únic cas però necessitem que més persones es comprometin!

Principals dificultats

L'allotjament és una de les necessitats bàsiques que cobreix el Programa estatal. Durant els 6 primers mesos (1ª fase) l'habitatge és proporcionat per les entitats gestores. Durant els 12 mesos següents (2a fase), les persones han de buscar un allotjament en el mercat immobiliari. L'administració assumeix el lloguer mentre els beneficiaris i les beneficiàries no puguin assumir-los. Passats aquests últims 12 mesos, les persones han de responsabilitzar-se del cost de l’habitatge. Però la majoria dels sol·licitants de protecció internacional inicien la 2a fase sense disposar encara de permís de treball o just l’estan obtenint, per la qual cosa és gairebé impossible poder complir amb els requisits del mercat. Sovint hem de desmentir el pensament arrelat que un contracte de treball és més segur, tot i el context laboral actual, que l'ajuda que contempla el programa.

L'origen de la persona és també un factor determinant perquè sigui més o menys fàcil trobar allotjament. Els arrendataris es senten més còmodes llogant el seu habitatge o una habitació a persones amb una cultura que consideren com a més pròxima a la seva o amb la qual comparteixen alguns aspectes, com pot ser l'idioma.

Hi ha dies en què en sol·licitar una cita per a visitar un habitatge, el professional que ens atén ens pregunta perquè no busquem lluny de Barcelona, ja que aquí falten pisos i sobra demanda. No obstant això, la majoria d'entitats gestores ens trobem a la Ciutat Comtal i comptem amb els dispositius d'acollida en la mateixa localitat. Algunes de les persones que atenem pateixen problemes de salut greus i han iniciat ja un tractament i seguiment pel que plantejar un canvi es fa molt difícil.

Aquesta realitat poc esperançadora comporta que les persones i famílies que acompanyem visquin amb l'angoixa de veure com el difícil procés que han emprès en la recerca d'una vida digna, en el qual han posat tants esforços i il·lusions, es pot veure frustrat. D'altra banda, provoca un bloqueig en altres aspectes essencials per a la seva inclusió: com decidir a quina escola sol·licitar plaça si no se sap on es viurà? Com buscar una feina? Com establir relacions amb l'entorn?

Compromesos amb l'acollida

Si bé el panorama és ben hostil, hem tingut la sort de creuar-nos amb persones sensibles a la problemàtica, com el senyor que comentàvem a l'inici.

En una altra ocasió, després de trucar a moltes portes, ens vam trobar amb una immobiliària que va apostar per donar una oportunitat a aquestes persones. La directora d'aquesta agència va veure com una garantia que el Programa cobrís el lloguer durant un any i que, per part nostra, féssim un seguiment. Els primers llogaters van ser una parella que al poc temps va aconseguir un contracte laboral, per la qual cosa se'ls va interrompre l'ajuda econòmica, tal com preveu el programa quan els beneficiaris i les beneficiàries compten amb uns ingressos superiors als de la prestació. La immobiliària no va dubtar a seguir llogant a altres persones sol·licitants de protecció internacional. Actualment les tres famílies a qui aquesta agència va llogar pisos estan treballant i poden assumir el cost dels seus lloguers.

Finalment volem compartir l'experiència d'un orde religiós que va posar a la disposició d'entitats una casa que utilitzaven com a lloc de retir. Van decidir oferir aquest recurs a famílies monomarentals, llogant les habitacions a un preu social. Algunes de les dones i els seus fills que es van mudar a la casa porten allà gairebé dos anys. La persona responsable de l'ordre ha estat molt pendent d'ajudar les famílies en tot el seu procés d'adaptació i integració al territori, oferint contactes per a la recerca de feina, activitats per als infants, etc.

Tot i les dificultats, totes les persones que hem acompanyat, amb el seu esforç i el nostre suport, han aconseguit viure de forma autònoma. Perquè el procés tingui èxit cal la implicació de persones i agents com els que hem explicat exposat. Si tu també tens una habitació o un pis per llogar o coneixes algú que vulgui fer-ho, posa't en contacte amb nosaltres. Contribueix a que siguem realment una societat d'acollida!

Bayt al-Thaqafa gestiona el Programa d'acollida a persones sol·licitants de internacional com a membre de la federació Red Acoge. El projecte està finançat per la Dirección General de Integración y Atención Humanitaria, el Fondo Social Europeo i el Fondo de Asilo, Migración e Integración.