"Bivint"

La diversitat és un element clau per a la transformació social positiva. Genera societats més creatives, riques i dinàmiques i més preparades per afrontar reptes. No obstant això, no totes les cultures presents en una societat estan igualment representades, visibilitzades o reconegudes. De vegades se'ns presenten com a excloents i incompatibles, i es desaprofita tot aquest potencial.

Per a les persones que conviuen amb dues cultures en contextos en què una d'elles gaudeix d'una posició hegemònica suposa una constant gestió de conflictes interns i renúncies.

En aquest article, la Wassima ens explica la seva experiència de transculturalitat, les seves dificultats, però també la riquesa que comporta viure la diversitat.

Em dic Wassima i tinc 20 anys. Actualment visc a Barcelona, ​​i avui vull parlar del debat intern sobre la identitat que vivim moltes persones, des del meu punt de vista més personal.

Els meus pares són del Marroc, però jo vaig néixer aquí i he viscut tota la vida aquí, al costat de les meves germanes. No obstant això, encara que visqui aquí no oblido les meves arrels i sempre que es pot faig una visita al Marroc amb la meva família. Per tant, puc dir que he socialitzat en dues cultures completament diferents, em sento de dos universos paral·lels.

Sóc descendent de la migració i em distingeixo clarament dels meus progenitors en molts sentits: parlo català i castellà sense accent estranger, conec perfectament la societat local i sé com presentar i defensar les meves demandes i els meus interessos, però des de la infància he escoltat i sentit que "sóc diferent". Mentre, d'altra banda, de vegades pateixo la pressió familiar per a romandre fidel a les meves tradicions i no semblar "massa espanyola o catalana".

Això sol derivar en conflictes interns (la família) i externs (la societat d'acollida). A casa tinc una cultura i quan surto al carrer sembla que formo part d'una altra. Sempre m'ha semblat difícil formar part de les dues. Saber portar-les paral·lelament no és que es digui molt fàcil. Fins i tot a vegades es contradiuen. La cultura que porto a la sang competeix amb la que forma part de mi des que vaig néixer, la del meu dia a dia. A casa m'ensenyen uns valors i la societat, d'altres. És com si formés part de dos grups paral·lels en un mateix context, de vegades sento que traeixo un costat o a l'altre.

Moltes vegades no tinc clar el meu sentit de pertinença, és una situació confusa. Reconec en mi mateixa elements d'ambdues cultures. Em sento pressionada a identificar-me amb una sola cultura.

Sovint això dificulta la gestió de la pluralitat interna que tinc però, com tot, aquest fet pot tenir avantatges. O tot el contrari. Pateixo i gaudeixo. Hi ha avantatges, perquè em permet tenir una visió més oberta i una ment més àmplia, el poder de la comparació i entendre diferents contextos, gaudir de les dues cultures i enriquir-me com a persona, per dins i per fora, ... i inconvenients. En algunes ocasions has de triar i trair, sentir-te exclosa per no entendre o no compartir segons què, ja que no tinc algunes experiències amb la cultura d'aquí. Per exemple, el Nadal jo no el celebro encara que visqui i hagi nascut aquí. No el celebrem a casa. Les meves amistats i companys i companyes, sí. Per tant, comparteixen sempre experiències, converses, ... i jo, en aquest aspecte, no. Un altre exemple seria la celebració de Sant Joan o la Setmana Santa ... tampoc es celebren a la meva cultura familiar. Aquí sí, tothom ho celebra mínimament, d'una manera o altra, li donen visibilitat i una certa importància. D'altra banda sí que comparteixo i practico el Ramadà i no em sento exclosa ni estranya perquè estic 100% integrada i ho visc amb naturalitat. És difícil conviure amb segons quina situació en aquesta societat.

Tot això creix en mi inconscientment. Com he dit anteriorment, són processos de manipulació inconscients, on alhora tinc un compromís entre les diferents conjuncions de codis, de valors i formes de pensar. Gràcies a tot el que he treballat amb mi mateixa, he trobat un equilibri i una valoració entre el vincle de les meves arrels i una inserció reconeguda per la societat.

És un fet real que viuen moltes persones dia a dia. No tothom sap gestionar-ho i gaudir-ne. Per a mi és molt important saber i poder esprémer el suc de tot el que ens dóna la vida, per això ho aprofito al màxim.

Per molt que em preguntin: D'on ets?, Què dic? D'aquí? D’allà? He nascut aquí, però els meus pares són d'allà ... Si haguessis de triar, amb quina cultura et quedaries? Amb quina t'identifiques més?

Allà la turista, aquí la immigrant ... debats, preguntes i reflexions ... que mai acabaran. Has d'aprendre a conviure amb això i, a la fi, prendre-t'ho bé, encara que ens queda molt per avançar. La ignorància de vegades tapona les orelles i cega a la humanitat. Però el més important per a mi és poder i, sobre tot, saber gaudir d'això, d'aquesta oportunitat que anys enrere veia com un defecte, però que és una virtut que m'enriqueix moltíssim.

Autora: Wassima Ouldlahcen