El dret a l’educació de les persones menors en situació irregular, un repte de tots i totes

Viure en situació irregular representa una vulneració de drets sistemàtica. Des de Bayt al-Thaqafa hem detectat diferents casos i situacions on el dret a l’educació no es fa efectiu. Quines són les principals dificultats amb què es troben les persones en situació irregular a l’hora de formar-se?

L’Aymane és un noi de 17 anys que resideix a Barcelona amb la seva mare i el seu germà. Va arribar a la ciutat comtal amb 15 anys i va començar a estudiar quart d’ESO en un institut públic on es va sentir ben acollit i acompanyat. Assistia a l’ aula d'acollida, recurs que tenen alguns dirigit a l'alumnat que necessita millorar les seves habilitats comunicatives i de comprensió. L’Aymane assistia també a les classes de reforç de Bayt al-Thaqafa per seguir millorant el seu nivell de català i castellà.

Actualment l’Aymane està cursant un Grau PFI d'electricitat i electrònica. El seu desig és continuar la seva formació estudiant un Grau Mig de manteniment d'embarcacions. Tot i això, hi ha un factor que amenaça aquest projecte formatiu de l’ Aymane: ell i la seva família es troben en situació administrativa irregular. A l'estat espanyol l'estatus legal d'un menor ve donat pel  dels seus progenitors, per un "concepte" del dret conegut per l’ius sanguini: si els progenitors d'un menor es troben en situació irregular aquests passen automàticament a trobar-se en la mateixa situació.

Però la mare d’ Aymane ha aconseguit una feina, per la qual cosa pot regular la seva situació i la del seu fill menor. Per poder regularitzar la del seu fill gran, els tràmits s'han de resoldre els pròxims mesos, abans que l’Aymane faci els 18 anys. Si la regularització arriba després, Aymane haurà d'intentar regularitzar la seva situació mitjançant el procés d'arrelament a què obliga la Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social (la coneguda com a Llei d'Estrangeria): haurà de disposar d'un empadronament ininterromput durant 3 anys i un contracte laboral d'un any de 40 hores setmanals. L’Aymane haurà de deixar de banda el seu projecte formatiu i haurà de buscar una feina.

Trobar un centre, una cursa d'obstacles

El dret a l'educació està recollit als tractats nacionals i internacionals com ara són la Declaració Universal de Drets Humans, la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant o la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. A l'Estat espanyol, la Constitució garanteix el dret a l'educació de totes les persones menors i, segons l'article 9 de "la llei d'estrangeria", fins als 16 anys es reconeix «el dret i el deure a l'educació, que inclou l'accés a un ensenyament bàsic, gratuït i obligatori”. A Catalunya, la Llei dels Drets i els Oportunitats de la Infància i l'Adolescència estableix que els infants i adolescents en situació administrativa irregular tenen el dret a rebre una educació.

En el cas de menors amb referents familiars al territori, el dret a l'educació a Catalunya està garantit durant l'etapa d'ensenyament obligatori. Les dificultats apareixen quan una persona en situació irregular, com ara l’Aymane, vol seguir la seva formació amb estudis post obligatoris.

En primer lloc, hi ha centres que posen obstacles a les persones en situació irregular per matricular-se. "Els meus tutors em van ajudar a trobar un centre on pogués estudiar un PFI", explica l’Aymane.

Una altra de les dificultats està vinculada a l'homologació dels títols dels estudis realitzats als països d'origen, requisit indispensable per cursar formacions post obligatòries. Es tracta de processos lents, complexos, amb diferents criteris segons el país d'origen de la persona, que representen una dificultat afegida.

La vulneració de drets pel que fa a l'educació també es produeix per obtenir les titulacions. Fins al curs passat, es necessitava un número d'afiliació a la Seguretat Social per realitzar les pràctiques curriculars d'estudis post obligatoris, quelcom del que no disposa una persona en situació administrativa irregular, ja que no té reconegut el dret a la feina regular. Durant el curs 2019-2020, això ha canviat i la normativa catalana permet realitzar les pràctiques curriculars amb la Targeta Sanitària del Servei Català de la Salut. Aquesta normativa no només ha arribat tard sinó que hem comprovat des de Bayt al-Thaqafa com nombrosos centres la desconeixen i, per tant, tampoc l'apliquen. En aquest sentit, l'educadora Rocío S. afirma que "he atès a joves que no han pogut seguir estudiant per la impossibilitat de realitzar les pràctiques curriculars als centres que havien escollit". Així doncs, trobar un centre on poder cursar els estudis esdevé una carrera d'obstacles.

Menors sense referents adults: irregularitats en l'accés a l'educació obligatòria

Tot i que les vulneracions del dret a l'educació es produeixen sobretot a nivell post-obligatori, hi ha situacions en què també es donen a l'etapa d'educació obligatòria: és el cas dels i les menors migrants sense referents adults al territori .

Sovint, la fiscalia de menors determina l'edat de la persona mitjançant una prova òssia, que organismes com Nacions Unides o el Síndic de Greuges han considerat poc fiable (Informe La situació dels infants migrants sense referents familiars a Catalunya 2018). Durant el període d'espera dels resultats que determinaran si la persona entra dins del sistema de protecció de la Generalitat, aquesta romandrà fora del sistema educatiu reglat, realitzant cursos de llengua o de formació professional.

Un sistema que falla i desmotiva

L'educació és un dret essencial de les persones. Els obstacles que l’Aymane i d’altres joves suposen una vulneració de les normes estatals i internacionals. "La Llei d'estrangeria vulnera moltes normes i drets internacionals en l'àmbit de l'educació i té una interpretació tan vulnerable i precària que la majoria dels menors en situació irregular tria dedicar-se a un treball per al qual no necessiten formació", afirma Sara Bajiji , responsable del programa d'Assessorament Jurídic de Bayt al-Taqhafa.

L’Aymane llança un missatge poc esperançador quan descriu la impotència que sent quan veu a joves amb totes les oportunitats que no volen seguir formant-se i ell, amb tants somnis i ganes d'estudiar, podria haver de renunciar a les seves prioritats i buscar una feina.

Autor: equip No discriminació i Comunicació