Acollim a persones d'orígens i cultures diverses per aconseguir que tots i totes tinguem les mateixes oportunitats.

L'èxit de la diversitat en la Jornada "Tots som nosaltres"

28/11/2018

Unes 150 persones van assistir el passat 6 de novembre a la Jornada “Tots som nosaltres” per retre homenatge a la fundadora de Bayt al-Thaqafa, Teresa Losada, mestra i referent en l’acollida a les persones immigrants i en el diàleg amb l’Islam.

La jornada va ser una trobada amb la diversitat entesa com ho feia Teresa Losada, com l'única manera amb la qual podem enriquir-nos, créixer i transformar-nos com a persones i com a societat. Durant tot l’acte va quedar palès que aquesta visió de Teresa Losada segueix ben viva.

Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, va donar la benvinguda en nom del degà de la facultat, Josep Maria Carbonell, i va descriure Teresa Losada com una persona “admirada pel seu coneixement però també pel seu compromís”. Teresa Losada, franciscana missionera de Maria, fou una figura “referent al Vaticà quan parlava sobre l’Islam”, va recordar Míriam Díez.

El reconegut filòsof Josep Maria Esquirol va prendre la paraula i va reflexionar sobre la frase de Teresa Losada que donava títol a la Jornada: “És una frase poderosa, potent, conté a totes les persones”. Josep Maria Esquirol va remarcar el significat de la paraula “nosaltres, que vol dir jo i els altres”.

Durant tota la seva intervenció, Josep Maria Esquirol va compartir amb els assistents interessants reflexions, com que “la interdependència, la confiança, són essencials. Ningú s’aguanta sol, ningú es manté dempeus sense l’ajut dels altres, sense la mà dels altres. Sense confiança ningú s’aguanta”. En aquest sentit, va afegir: “Tots som metges i tots om infermers. Metge i infermer són figures antropològiques, una altra cosa és que n’haguem fet categories socials”.

L’èxit de la diversitat

La jornada va proporcionar exemples concrets de tot allò positiu que ens aporta la diversitat. Es van presentar tres experiències d’èxit que van posar en valor la convivència en tres àmbits que són pilars fonamentals de la societat: l’ensenyament, la cultura i l’empresa.

Irene Lop i Eugeni Rufí de l’Institut Ones i Barres van explicar com han treballat la migració amb l’alumnat i com han aconseguit canviar en positiu i posar en valor la visió dels estudiants sobre la migració i els seus propis processos migratoris. Francina Medina va compartir el projecte de Jordi Savall Orpheus XXI per promoure la formació i promocionar el talent de músics sol·licitants d’asil. Per últim, Martín Habiague, en un to més reivindicatiu, va exposar en què consisteix el projecte de formació i integració laboral en l’àmbit de la restauració Mescladís.

Una altra mostra tangible dels efectes positius de la diversitat va venir de la mà d’un trio de l’Orquestra Àrab de Barcelona, exemple d’integració, fusió i mestissatge i que va animar als assistents a cantar una cançó en àrab.

Teresa Losada, pionera en la filosofia de l’acollida

Joaquim Erra, conductor de l’acte i amic i gran coneixedor de la tasca de Teresa Losada, va recordar-la com “una dona pionera en afavorir la filosofia de l’acollida, la diversitat, la dignitat. Va ser pionera en obrir al cor als altres, amb molta generositat i també amb molta intel·ligència. Va ser una persona que ens va ajudar a fonamentar tot allò que era el diàleg, a lluitar contra pors i prejudicis. A derruir les barreres que posem al nostre cor”.

En aquesta línia, Mohamed Suleiman, director de l’Orquestra Àrab de Barcelona, va destacar al finalitzar la seva segona intervenció l’escalf i l’acollida que li va proporcionar Teresa Losada en la seva arribada: “Quan un emigrant arriba molts pensen que necessita diners, però el que més necessites és una paraula de carinyo, confiança i això és el que vaig trobar jo i molta gent que va tenir la sort de passar per Bayt al-Thaqafa”.

Teresa Losada, Religiosa Fransicana Misionera de Maria, era Doctora en filologia semítica. Va deixar d’exercir com a professora de llengua àrab a la Universitat de Barcelona per fundar Bayt al-Thaqafa (1974) a Sant Vicenç dels Horts i a Barcelona, amb l’objectiu d’acollir i compartir amb les persones que arribaven. Va fer-ho des de la igualtat i la dignitat, entenent el valor de ser diversos i la importància de reconèixer les aportacions que cadascú fa a la comunitat. La seva tasca va ser reconeguda amb nombrosos premis, entre ells la Creu de Sant Jordi (2002) i el Memorial Cassià Just (2013), dos anys abans de la seva mort.

A Bayt al-Thaqafa ens sentim privilegiats d’haver-la tingut i agraïm l’afecte amb el qual se la recorda. Seguirem treballant per mantenir el llegat d’una persona que, com escriu Miríam Díez, “va aconseguir l’admiració incondicional de qui la va conèixer i el respecte sense fissures dels qui la descobreixen”.

 

 

Vídeo de la Jornada.

 

 

Ens ajudes a difondre la nostra feina?

Comparteix

Subscriu-te al butlletí

Vols conèixer tota l'activitat de l'entitat?  Fes clic aquí i forma part de la comunitat de Bayt al-Thaqafa