Llengua àrab, llengua materna a Barcelona: instrument integrador

La llengua àrab expressa el significat "el matí del bé" (Sabah al-Jayr), "el matí de la llum" (Sabah al-Nur) per a comunicar el missatge "bon dia" i el significat "[estàs] en família i en llanura" (Ahlan wa sahlan) equival al missatge "hola". Té present el gènere de la persona a la qual ens dirigim diferenciant entre tu masculí (anta) i tu femení (anti). És anomenada la llengua de la lletra tat (ض), encara que molts coneixedors no nadius de l'àrab creuen més peculiar el so de la ayn (ع) per la seva pronunciació gutural. Forma el temps futur anteposant una partícula (sa / sawfa) al temps present; potser, perquè pensa que el futur es comença a construir des del present. És una llengua consonàntica que no necessita vocals en considerar-les joies, ornaments prescindibles. Aquestes són algunes particularitats de la llengua àrab estàndard compartida per 23 països des d'Àfrica fins a l'Àsia.

Un element bàsic d'aquesta llengua és la diglòssia, és a dir, la seva varietat lingüística: l'àrab estàndard i el dialecte àrab propi de cada país.

L'àrab estàndard es produeix en els esdeveniments de l'escriptura: en els llibres de text escolars i en els acadèmics, en la literatura, en la premsa, en el llibre sagrat de la religió musulmana, l'Alcorà, en els documents oficials, administratius i comercials, però també en certs esdeveniments del parlar: en una conferència, en l'oració, a la televisió (telenotícies, dibuixos animats, sèries...), en la comunicació entre parlants àrabs nadius i no nadius.

El dialecte àrab propi de cada país es produeix en altres esdeveniments del parlar: en la família, amb els amics, es pensa i es somia en dialecte àrab; i s'utilitza també en produccions culturals populars com el teatre i les telenovel·les.

La llengua àrab estàndard té una gramàtica i sintaxi diferent a les nostres pròpies llengües, català i castellà. En un passat, l'àrab es va parlar a la nostra terra i conservem testimonis escrits en àrab a les nostres ciutats.

Ensenyar àrab i la passió per la llengua àrab als nens i nenes

Bayt al-Thaqafa organitza cursos d'àrab estàndard dirigits a nens i nenes. L'aprenentatge d'una altra llengua suposa un esforç, fins i tot l'aprenentatge infantil.

Un adult té motivacions pràctiques: millorar a la feina, trobar-ne una de nova, viatjar ... però quines motivacions pot tenir un nen o nena de pares marroquins (la majoria d'immigració que acull Bayt al-Thaqafa) per aprendre l'àrab estàndard? Si bé la resposta pot semblar òbvia, és la seva pròpia llengua, hem de recordar que no és la seva llengua materna pel fet que l'àrab està afectat per la diglòssia.

Uns nens s'il·lusionen amb les activitats de les classes d'àrab, però d'altres no veuen inicialment la necessitat d'aprendre: viuen en un context català i castellà i no tenen la disposició per continuar aprenent després de l'escola. Tant Bayt al-Thaqafa -amb els professors i professores (àrabs i espanyols) d'àrab-, com les famílies àrabs, transmeten la passió per la llengua àrab estàndard, la base de la seva llengua materna. D'aquesta manera, els nens, receptius, canvien la seva percepció i vinculen l'aprenentatge de l'àrab estàndard amb la importància de conèixer millor la seva cultura i la seva pròpia llengua, que suposa, també, conèixer millor el seu país d'origen, el Marroc.

Alhora, a Bayt al-Thaqafa, els nens i nenes àrabs perceben un espai integrador en el qual cultures diverses (les famílies marroquines, els professors d'àrab: uns parlants nadius i altres parlants nadius castellans i catalans, així com la resta del personal de Bayt al-Thaqafa) participen de l'amor a la llengua àrab i a la cultura que representa.

(Article escrit per Montserrat Diaz, professora d'àrab per als nens de Sant Vicenç dels Horts)