"L'origen dels discursos d'odi és la ignorància", Sara Bajiji, responsable de l'Àrea Jurídica de Bayt al-Thaqafa

La Fundació Bayt al-Thaqafa celebra que durant 50 anys ha esdevingut l’espai d’acollida de molta gent que ha vingut a Catalunya, fomentant la trobada entre cultures i religions. De petita, Sara Bajiji va ser usuària de la fundació i ara n’ha esdevingut la responsable de l’àrea jurídica, esdevenint un exemple del projecte i els valors que pretenen construir des de l’entitat.

 

Estem vivint un auge del racisme i de l’extrema dreta. Des de la Fundació, esteu veient un canvi en els valors de la societat?

Ja fa uns quants anys que l'extrema dreta està en auge i que el seu discurs ens fa perillar com a societat. És una cosa que no només ens afecta als col·lectius que ens interpel·len directament, sinó que ens afecta a tota la societat com a conjunt. Perquè, a part que són mentides, que es poden contrastar amb fonts verídiques, és un missatge que cala molt, que és molt perillós, que és molt fàcil de creure i que arriba molt a les sensacions, a les emocions...

La gent s'endú per aquesta sensació i genera por, inseguretat. Tota una sèrie de sentiments que fan que les persones que formen la societat en què vivim tinguin una actitud de rebuig, racista, xenòfoba, islamòfoba, envers les persones víctimes d'aquests discursos.

Quins són els grans reptes que tenim en aquest context?

Primer, contrastar la informació, no creure'ns tot el que ens arriba sense verificar si realment és així. Utilitzar la raó i comprovar si realment els bulos que utilitzen aquestes campanyes per guanyar vots són realment com ens expliquen. Al final, l'origen de tots aquests discursos és la ignorància. Si no coneixem una cosa, el desconeixement es desemboca en por i la por al final la podem mostrar amb odi.

“Avui l'objectiu són els immigrants, demà l'objectiu serà el col·lectiu LGTBIQ+, després serà un altre col·lectiu”

Els reptes que tenim com a societat són fer pinya i no fer una divisió dels altres-nosaltres. No deixar que els col·lectius minoritaris afectats avui -perquè avui són uns i demà seran uns altres- es defensin sols o lluitin sols contra aquests discursos, ja que al final, com he dit, ens afectarà com a societat. Avui l'objectiu són els immigrants, demà l'objectiu serà el col·lectiu LGTBIQ+, després serà un altre col·lectiu... I al final el que hem de fer és que aquesta gent no arribi al poder perquè no ens aporta res com a societat.

Quins eren els valors de la fundadora de Bayt al-Thaqafa, Teresa Losada, i com actueu a partir d’ells en el context en què ens trobem?

Els valors de Teresa Losada eren la dignitat, la vida humana, el tracte, la llibertat de religió, la llibertat de consciència, el diàleg interreligiós... Els seus valors són drets humans. I el que fem al Bayt, i que hauríem de fer no només al Bayt sinó com a societat, és aplicar-los en el nostre dia a dia, quan parlem del dret a la vida. Ella deia que tothom té dret a viure pel simple fet de néixer.

El dret a la vida és un dret humà i no l'estem respectant. No l'estem respectant en el moment que girem la cara quan sabem que hi ha polítiques que estan fetes específicament per deixar que milers de persones morin a les aigües del Mediterrani o altres mars. No estem respectant el dret a la vida quan a aquestes persones, després d'haver fet tot un procés per poder arribar a les nostres fronteres, no se'ls respecta el dret a l'asil. I, de fet, amb l'última reforma sabem que el dret a l'asil i la protecció internacional estan en perill. S'estan fent greus canvis per limitar tots aquests drets.

“Tots tenim dignitat pel simple fet de ser persones”

Tots tenim dignitat pel simple fet de ser persones, i hem de tractar el que tenim al davant com ens agradaria que ens tractés i de tu a tu. I això és el que feia la Teresa i el que intentem fer nosaltres: tractar l'altre des d'un igual, des de cap superioritat ni moral, ni econòmica, ni social, perquè al final som persones amb les nostres motxilles, amb una situació diferent, però tenim davant una persona amb els mateixos drets que nosaltres.

Com enteneu l’acollida, des de Bayt al-Thaqafa?

A Bayt tota l'estona estem fent acollida, però treballem l'acollida des d'una manera personal, familiar, íntegre. Des del moment que arriba una persona i entra per la porta se li dona l'atenció que necessita i que necessitem nosaltres també com a professionals per estar amb la persona, per entendre la seva situació, per veure el seu context, veure quin és el seu projecte de vida fins que ha arribat a Bayt. I un cop a Bayt, veure com la podem acompanyar.

No es tracta de fer un treball assistencial sinó de donar eines perquè aquesta persona en el temps que calgui sigui una ciutadana de ple dret i pugui desenvolupar-se com qualsevol altra.

Des de l’assessorament jurídic, quins drets observeu que s’estan vulnerant?

Utilitzem diverses normatives, i una d'elles és la llei d'estrangeria. La llei d'estrangeria està plena de vulneracions de drets. És una llei que sí que recentment s'ha modificat i ho agraïm, però que necessita molts canvis perquè s'ha d'actualitzar. És que, de fet, les migracions fluctuen, i les necessitats també. És una llei que ha d'anar adaptant-se a les necessitats de cada moment.

Hi ha drets vulnerats. Per posar un cas concret, per les reagrupacions familiars, si una persona estrangera vol reagrupar a la seva família, hi ha un requisit que és un determinat habitatge amb uns metres quadrats, amb una sèrie de característiques, mentre que, per exemple, en el dret comunitari, si una persona comunitària vol portar la seva família, no s'exigeix. Ningú et demana on vius per portar la teva parella o els teus fills a viure amb tu, mentre que si ets estranger, sí. Hi ha uns mitjans econòmics que també són molt elevats.

Hi ha racisme institucional.

Sí, el racisme institucional és existent i es palpa a la llei d'estrangeria, perquè quan una llei només fa que posar-te traves per poder gaudir o per poder tenir els drets que tens com a persona, és racisme institucional. I no només a la llei sinó a tot el procés per poder regularitzar-te.

Suposem que tu superes els requisits de la llei d'estrangeria, que déu n'hi do. Un cop tens la documentació i la presentes a l'oficina d'estrangeria, la normativa diu que el termini de resolució són tres mesos, perquè tu potser has estat entre tres i vuit anys per poder aconseguir els requisits. Un cop ho presentes, la llei diu que en tres mesos màxim tens la teva residència, i això no és així. L'oficina d'estrangeria triga entre vuit i deu mesos a respondre. Això també és racisme institucional.

Deies que la llei s'ha d’adaptar a les necessitats de cada moment. Quins canvis legislatius creus que s'han de fer?

Això és cosa del legislador, però jo, per demanar com a carta als Reis Mags, demanaria moltíssimes coses que han de canviar. Per exemple, canviaria els terminis. No podem tenir terminis tan llargs perquè la gent es pugui regularitzar. Dos, tres, quatre anys, això són terminis molt llargs. També canviaria el fet de, per exemple, els nens nascuts al territori espanyol, si cap dels seus progenitors té residència, els nens tampoc en tenen. Tenim nens i nenes que han nascut aquí, que estan escolaritzats, tenen vuit anys i no tenen permís de residència.

També rebaixaria mitjans econòmics per les renovacions, per les primeres regularitzacions i eliminaria l'adequació de l’habitatge. Amb prou feines la gent troba on viure avui dia per a haver de determinar si és un habitatge que té més o menys metres per poder viure.

“Sembla que la violència masclista només és violència masclista quan ve de determinades persones, col·lectius i nacionalitats o països”

També has treballat molt el que és la perspectiva de gènere en tots aquests processos migratoris. Com diries que afecta la situació d’irregularitat administrativa en el cas de les dones migrants?

S’ha centrat molt el focus en la violència que exerceixen determinats col·lectius en les seves dones. I em fa molta gràcia perquè tothom diu que és veritat, que hi ha més moros, que són horribles i que peguen a les nostres dones. I sembla que la violència masclista només és violència masclista quan ve de determinades persones, col·lectius i nacionalitats o països. Tenim violència masclista a Espanya i tenim violència masclista exercida per tota mena d'homes. No només uns homes específics, que diuen determinades persones per generar por, inseguretat, racisme, odi i un llarg etcètera.

I des de l'àmbit d'estrangeria, la llei d'estrangeria també té aspectes masclistes. Per exemple, hi ha una residència que és específica per dones víctimes de violència masclista, que només es pot aconseguir si tens una sentència ferma de que realment ets víctima o una ordre de protecció. Les dones que estan en situació administrativa irregular no es veuen amb les garanties suficients per poder anar a una comissaria o a un jutjat a denunciar la situació. Per tant, estan totalment invisibilitzades per la llei d'estrangeria i no poden ni regularitzar la seva situació ni tampoc protegir-se. I això és la llei d'estrangeria, una llei espanyola, però això no es diu quan es fa propaganda. La violència que tenim aquí és d'un altre lloc...

Què diries a aquelles dones que es consideren feministes, però assenyalen a dones d’altres orígens o religions?

Un feminisme ha de ser interseccional, ha de ser antiracista i hi hem de poder tenir cabuda totes les dones. En el moment en què jo m'adhereixo al 8M, a una manifestació, i en el mateix bloc en què estic escolto companyes que m'estan dient comentaris de l'estil “això que estàs cridant aquí ho podies cridar al teu país”, “això que estàs cridant aquí ho podies dir als teus homes” o “fins que no et treguis del vel no té credibilitat això que estàs dient”... Clar, jo personalment he arribat a un punt que ja no vaig al 8M perquè no em sento representada per certs feminismes. I llavors faig la meva lluita en els meus espais i des d'on jo puc aportar. 

Enguany, la Fundació Bayt al-Thaqafa celebra el 50è aniversari. Com valores l'evolució que ha tingut en aquests últims anys, tant a Barcelona com a Sant Vicenç dels Horts?

L'evolució que ha fet jo crec que ha sigut adequada. Sempre s'ha intentat anar actualitzant igual que s'ha anat actualitzant la societat. Bayt va començar sent un espai petit, amb quatre serveis, i ara és una entitat molt gran, amb moltes seus, amb moltes treballadores i amb molts projectes que no hi havia, i això vol dir que Bayt és necessari i que la gent ho demana.

D'aquí a 50 anys, com visualitzes Bayt?

Una de les coses que m'agradaria és que s'aprofités tot el procés que s'ha fet i que totes les persones que hi han passat també siguin agents de canvi. Que les persones que han passat per Bayt puguin ser Bayt amb altres persones