Els nostres infants...
Una tarda qualsevol a la casa del Bayt, tant al Bayt Sant Vicens com al Bayt Barcelona, hi podrem trobar moltes persones: dones, homes, joves i també infants.
Els infants del Bayt participen d'activitats diverses com el reforç escolar, el casal de tardes, les classes d'àrab i d'úrdu, el casal d'estiu... Venen al Bayt a aprendre i a pasar-ho bé, a madurar i a créixer i, alhora, sense ells saber-ho, ens ensenyen a nosaltres els adults que convivim amb ells, tant professionals com voluntaris. Aprenem de les seves experiències, les seves vivències i convivència, de la seva manera ingènua i a la vegada tan vertadera d'estar i de mirar el món.
Són infants d'aquí i d'allà. Vénen del Marroc, Algèria, Egipte, Pakistan, l'Índia, Filipines, Xina. Altres han nascut aquí. No han escollit on néixer i ni tampoc el lloc on créixer i viure. Els seus pares no els hi han preguntat. Però quan les famílies van emprendre el seu projecte migratori, ho van fer en bona part per ells, per donar-los un futur millor.
Són infants amb una mirada viva, amb curiositat, amb gran capacitat de meravellar-se i gaudir amb el que fan. Juguen, riuen, es barallen, comparteixen, escampen, recullen, fan deures, expliquen les seves coses, es mouen, experimenten, aprenen...
Tenen molts reptes per davant: a l'escola s'aprèn amb una llengua diferent de la que es parla a casa, el sistema educatiu és diferent, i porten un bagatge cultural i personal que no sempre té un espai per mostrar-se.
Estan impregnats d'experiències variades i àmplies: Ramadán i Nadal, Aixa Candisha, Halowen i la Castanyada, els gins, els Dracs Xinesos i el de sant Jordi, el Clash Royal i la cantata de les escoles a l'Auditori, les excursions a una granja amb l'escola i el viatge a Pakistan i... tantes i tantes coses més.
Són infants amb una motxilla molt plena: referents i sentiments, món i identitats, cultures i tradicions, valors i creences, llengües i pobles...
I què fer amb tot això que hi ha en aquesta gran motxilla? I què hi trobem a dins?
A vegades hi trobem sentiment d'orgull i, a vegades, vergonya, a vegades caminar en el dia a dia, a vegades jugar a amagar o a mostrar, a vegades no entendre res, a vegades sentir ràbia, a vegades saber-se rics. A vegades aquesta motxilla és lleugera i esdevé un tresor ple de vivències, però a vegades pesa i fa mal...
Els infants poc a poc van fent seva aquesta motxilla, van prenent-ne consciència , van posant-hi o traient-ne elements i van organitzar-la. Temps per créixer i construir identitat o identitats, que poden ser canviants com ho és la vida...
A nosaltres, els adults, ens toca acompanyar als infants en aquest procés. Hi hem de ser tots: família, escola, Bayt, entitats, comunitat... Perquè ells són moltes coses però... per sobre de tot SÓN INFANTS, ELS NOSTRES INFANTS.
(Article escrit per l'equip d'infància de Bayt al-Thaqafa)
