El racisme i la xenofòbia són les principals causes de discriminació a Barcelona
Segons l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019, fins a un 33% dels casos de discriminació registrats a la ciutat durant l'any passat es van produir per motius de racisme i xenofòbia, i les persones que s'identifiquen com a magrebines o àrabs són les més afectades per discriminacions. L’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere i la discapacitat són les següents causes principals de discriminació, amb un 25% i un 11%, respectivament. Els motius religiosos suposen un 3% de les discriminacions, amb una predominança rellevant de discriminacions vinculades a la islamofòbia.
L’objectiu d’aquest Informe, més que necessari davant un context d’auge de l’extrema dreta i dels delictes d’odi, és fer una aproximació, com més acurada millor, a les situacions de discriminació que s’han donat a la ciutat per poder desenvolupar estratègies per fer-hi front. L’informe ha estat elaborat per l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, el Centre de Recursos en Drets Humans i per divuit entitats que formem part de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de la Discriminació.
En total s’han registrat 411 casos de discriminació durant el 2019, un augment significatiu respecte al 2018, que van ser 265. Aquest increment és degut a la incorporació de més entitats a la Taula d'Entitats. Dels 411 casos reportats, 61 van acabar en denúncia, més d’un 72% d’elles, penals.
El document també destaca que segueix havent-hi una infradenúncia. Els motius pels quals les víctimes d’una discriminació opten per no denunciar són l’assimilació de la discriminació com una vivència quotidiana i normalitzada, el cost econòmic que pot comportar, la falta de reconeixement legal i l‘empara que tenen algunes discriminacions, el desconeixement sobre on acudir quan es viu una situació de discriminació i la situació administrativa. Aquest últim és un factor que comporta una vulnerabilitat afegida pel que fa a reportar discriminacions. Segons les dades de l’informe, un 12% de les persones que han informat d’una situació de discriminació viscuda es trobava en situació irregular, un 5% era sol·licitat de protecció internacional, i un 0,5% van ser persones refugiades.
L’informe també es fixa en quins són els agents discriminadors. La majoria de discriminacions per racisme i xenofòbia han estat exercides per particulars i entitats privades o empreses (70%), seguides pels cossos de seguretat (22%) i l’administració pública (8%). Una de les problemàtiques que és recull en l’informe d’aquest any pel que fa a qui és agent discriminador és la vulneració de drets efectuada per les entitats bancàries, negant, restringint o demanant més requisits a l’hora d’oferir els seus serveis per raó d’origen de la persona.
Una pràctica discriminatòria vinculada la racisme i la xenofòbia que es segueix mantenint a la ciutat són les parades policials i detencions per perfil ètnic. En molts dels casos en que hi ha hagut una parada policial, s’han produït vulneracions dels drets i inclús s’han reportat agressions físiques. En aquest sentit, un 20,5% de les agressions físiques registrades en casos de discriminació ho han estat per motius de racisme o xenofòbia, ja sigui per part dels cossos policials o altres agents discriminadors.
La plataforma d’entitats Pareu de Parar-me, de la qual Bayt al-Thaqafa formem part conjuntament amb SOS Racisme, Fundació Secretariat Gitano i Irídia, entre d’altres, hem denunciat les parades policials i detencions per perfil ètnic des de la publicació de l’Informe de les discriminacions 2018.
L’informe acaba amb una sèrie de recomanacions per combatre les discriminacions. En el cas del racisme i xenofòbia, s’apunten propostes com adoptar mesures de sancions alternatives més enfocades a la sensibilització i el treball comunitari, plans de formació continuada i obligatòria als cossos de seguretat en matèria de defensa dels drets i lluita contra les discriminacions, continuar denunciant totes les problemàtiques associades a la Llei d’estrangeria i a l’accés a la nacionalitat española, donar una resposta col·lectiva i coordinada a les vulneracions de drets per part de la policia a les persones joves migrades, així com lluitar contra la seva estigmatització, entre altres.
Discriminacions i Covid-19
Posteriorment a la presentació de l’informe, va tenir lloc un debat entre les entitats que hem participat en la seva elaboració. El diàleg va girar entorn a dues qüestions concretes: com afecta la situació generada per COVID-19 a les discriminacions i quins són els reptes davant d’aquestes. Cristina Vilaplana, responsable del Projecte d'Igualtat i No Discriminació de Bayt al-Thaqafa, va destacar la vulnerabilitat sobrevinguda que s’afegeix a la ja precària situació de les persones migrades que atenem. També va posar èmfasi en les discriminacions detectades referents a les aturades policials per perfil ètnic així com la por de les persones discriminades a denunciar, ja sigui per les possibles represàlies com pel perill de contagiar-se exposant-se al carrer.
Alguns dels reptes que va apuntar van ser aconseguir més incidència entre la població, generant més sensibilització, així com conèixer i reconèixer els drets dels ciutadans i ciutadanes, independentment del seu origen, identitat, sexualitat, religió, salut o edat.
La Taula d’Entitats d’Atenció a Víctimes de Discriminació a Barcelona està formada per Acathi, Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Dincat, Federació ECOM, Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), Federació Veus, Fil a l’Agulla, Fundació Secretariat Gitano (FSG), Gais Positius, Irídia, Observatori contra l’Homofòbia (OCH), Plataforma per la Llengua, Sindicat de Llogateres, SOS Racisme Catalunya, Unión Romaní i Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).
Us animem a consultar l'informe complet en aquest enllaç.
Si us vau perdre la presentació de l'informe i el debat posterior podeu recuperar el vídeo de l'acte en aquest enllaç.
