La sentència del Tribunal Constitucional sobre exclusió sanitària ignora els tractats de drets humans signats per Espanya

Madrid.- Amnistia Internacional, el Centre pels Drets Econòmics i Socials, Metges del Món, Red Acoge, la Xarxa de Denúncia i Resistència al RDL 16/2012 (REDER) i la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC) mostren la seva preocupació per la sentència del Tribunal Constitucional, que avala el Reial Decret Llei 16/2012 (en endavant, RDL) i consolida l'exclusió de l'atenció sanitària gratuïta per a les persones migrants en situació administrativa irregular.

Les organitzacions lamenten que el Tribunal Constitucional ignori els tractats internacionals i les recomanacions dels mecanismes regionals i internacionals de drets humans, quan la pròpia Constitució obliga a interpretar els drets continguts en aquesta a la llum dels tractats internacionals. Al contrari, en aquesta sentència el Tribunal Constitucional dóna carta blanca a què es modelin els drets fonamentals en funció de criteris econòmics generals.

El Tribunal Constitucional, mitjançant aquesta sentència, legitima la reforma sanitària sota la premissa de l'existència d'una "situació d'urgent i extrema necessitat" i de "greu dificultat econòmica sense precedents des de la creació del Sistema Nacional de Salut". En aquest sentit, considera proporcionat limitar l'accés a l'atenció sanitària gratuïta a les persones migrants en situació administrativa irregular, col·lectiu que es troba en situació de màxima vulnerabilitat, per tal de, segons la sentència, preservar el manteniment del sistema sanitari públic. D'aquesta manera, consagra una visió regressiva sense suficient justificació sobre el dret a la salut a Espanya.

Les organitzacions assenyalen que el Tribunal Constitucional ignora obertament els criteris que, segons el dret internacional, han de respectar les polítiques d'austeritat per complir amb les obligacions derivades dels tractats internacionals dels quals Espanya és estat part: qualsevol mesura regressiva ha de ser temporal , estrictament necessària i proporcionada; no pot ser discriminatòria, ha de tenir en compte totes les alternatives possibles i s'ha d'identificar i protegir el contingut mínim essencial del dret a la salut. Els contextos de crisi econòmica no rebaixen ni eliminen les obligacions de drets humans d'un Estat.

Les organitzacions també mostren la seva preocupació per l'absència d'una anàlisi detallada i ponderat que avali i documenti de manera detallada la "greu dificultat econòmica sense precedents des de la creació del Sistema Nacional de Salut" a la qual es refereix la sentència que dóna suport una retallada en el dret a la salut amb potencials impactes greus en la població afectada.

Des que va entrar en vigor el RDL, l'1 de setembre de 2012, més de 748.000 persones s'han quedat sense targeta sanitària i han quedat excloses del sistema nacional de salut, segons les últimes dades facilitades pel Govern.

Connexió entre salut, vida, dignitat i integritat física

El Tribunal Constitucional estima en la seva sentència que la reforma sanitària no constitueix una vulneració del dret a la salut, considerat un mer "principi rector de política econòmica i social". Les organitzacions lamenten aquesta interpretació tan restrictiva, que permet al legislador regular les condicions d'accés i titulars d'aquest dret, sense tenir en compte les obligacions que imposen a les autoritats espanyoles els tractats internacionals que regulen el dret a la salut, dels quals Espanya és part.

Igualment, el Tribunal considera que l'exclusió sanitària no és contrària al necessari respecte de la dignitat humana, ja que, segons la sentència, aquesta està garantida amb l'accés als serveis d'urgència, als menors i dones embarassades. No obstant això, la falta d'accés a sistemes de prevenció en atenció primària així com a cures especialitzades o pal·liatius podrien tenir un greu impacte en la vida d'aquestes persones.

A més, el Tribunal Constitucional òbvia la connexió entre el dret a la salut i el dret a la vida ia la integritat física, cosa que sí destaca en les seves actuacions anteriors sobre la legislació basca i navarresa respecte a la universalitat del dret a la salut. En ells, el Tribunal afirma que "el dret a la salut i el dret a la integritat física de les persones afectades per les mesures impugnades, així com la conveniència d'evitar riscos per a la salut del conjunt de la societat, posseeixen una importància singular en el marc constitucional, que no es pot veure desvirtuada per la mera consideració d'un eventual estalvi econòmic ".

No obstant això, en la recent sentència, el Tribunal conclou que l'exclusió sanitària és "coherent i congruent amb els problemes que es volen solucionar i la situació econòmica que es pretén controlar". En aquest sentit, Amnistia Internacional, el Centre pels Drets Econòmics i Socials, Metges del Món, Red Acoge, REDER i semFYC recorden que més d'una dotzena de mecanismes de Nacions Unides i del Consell d'Europa han qualificat la reforma sanitària de "novetat lamentable "o" contrària al principi de no discriminació "i han instat Espanya al restabliment de la universalitat del dret a la salut.

A més, el Tribunal Constitucional sembla obviar que, en tant que el sistema sanitari públic espanyol es finança a través d'impostos directes i indirectes, aquestes persones també contribueixen a la seva sostenibilitat.

Les organitzacions renoven el seu compromís i esforç per aconseguir la vigència plena del dret a la salut universal a Espanya i, per tant, continuen exigint al Govern i al Congrés la derogació del RDL i la restitució d'un sistema d'accés universal per a totes les persones independentment de la seva situació administrativa.