Dia Mundial de les Persones Refugiades: realitat, reptes i possibilitats

El dia 20 de juny és el Dia Mundial de les Persones Refugiades. Amb motiu d’aquesta data, i quan a Bayt al-Thaqafa ja fa prop de dos anys que desenvolupem el Programa d’acolliment per a persones demandants de protecció internacional -més conegut com “Programa refugi”-, volem fer una aturada en el camí per reflexionar i repensar les complexitats de la missió encomanada.

Qui són els refugiats

Quan parlem de refugiats és comú imaginar-se una persona o família arabomusulmana que fuig de la guerra i que, en el seu camí fins a arribar al nostre territori, s’ha anat trobant amb situacions de risc vital i amb vulneracions dels seus drets fonamentals.  En el nostre programa actualment atenem famílies llatinoamericanes, ucraïneses i magrebines i homes sols, amb afeccions en la seva salut mental, que provenen de països àrabs o africans en conflicte. Els motius per sol·licitar la protecció internacional no estan sempre vinculats a un posicionament polític, o a la lluita armada. En molts casos les persecucions i el perill de mort tenen a veure amb la LGTBIfòbia, la violència de gènere o la perpetrada per bandes criminals.

Poques persones ateses al conegut com "Programa refugi" són refugiades

La majoria de les persones ateses al "Programa refugi" són sol·licitants de protecció internacional a l'espera d'una resolució, és a dir, no tenen reconegut l’estatus de refugiat. A més, només una minoria rebrà una resolució positiva. Des del primer dia que arriba una persona o una família a la nostra entitat els preparem per una més que probable denegació. 

Tenint en compte que parlem de persones refugiades quan realment ens estem referint a persones sol·licitants de protecció internacional i que la gran majoria de resolucions són negatives, realment estem celebrant el Dia Mundial de les Persones Refugiades? Les seves demandes i necessitats són tan diferents de les de qualsevol persona migrada? Seria més coherent reivindicar en el Dia Mundial de les Persones Migrades també els drets de les persones refugiades?

Les contradiccions del programa

El programa estatal estableix un itinerari d’inserció de 18 mesos (24 mesos en els casos de persones més vulnerables) repartits en diferents fases.

• Primera etapa o fase d'acolliment: busca cobrir les necessitats bàsiques de la persona que arriba a través de personal tècnic especialitzat i amb serveis, com els de intervenció social i psicològica, mediació social, traducció i assessorament legal, que complementen el treball que es realitza al centre.
• Segona fase o fase d'integració: es defineix un acompanyament destinat a promoure l’autonomia i independència per mitjà de les ajudes econòmiques i el disseny juntament amb el beneficiari d'un itinerari d'inserció sociolaboral.
• Tercera fase o fase d'autonomia: s’ofereix assistència o suport eventual en determinades àrees, en cas que sigui necessari.

L’objectiu del programa a través de les diferents fases és acompanyar els beneficiaris a crear un vincle amb la societat d’acollida i a assolir autonomia i independència. Però el procediment jurídic de sol·licitud d’asil pot trigar fins a dos anys a resoldre’s. Així, sovint ens trobem amb situacions en què quan les persones i les famílies ja han aconseguit un contracte de feina, els fills estan escolaritzats, han pogut llogar un pis o una habitació, és a dir, han fet tot allò necessari per a l’arrelament, arriba la resolució negativa. Automàticament les persones queden fora del programa i passen a una situació irregular perdent tot el dret a viure d’una forma digna.

El nostre compromís amb les persones

A Bayt al-Thaqafa creiem que la relació amb les persones que atenem s’ha de basar en la confiança i el compromís, des del primer contacte. Només així podrem crear un vincle que ens permeti treballar durant el temps que sigui necessari i que l’acompanyament resulti el més exitós possible.

El moment de l’acollida dels sol·licitants d’asil internacional és fonamental per començar a crear aquest vincle basat en la confiança i la seguretat. Cal que les persones se sentin benvingudes i escoltades. Petites accions com recollir les persones als punts d’arribada o tenir els habitatges a punt, inclús amb la primera compra feta, farà que se sentin més a gust.

El nostre compromís amb els beneficiaris dels nostres programes i serveis sempre va més enllà del programa o servei puntual que reben. Seguim atenent les persones que han quedat excloses, pel motiu que sigui, del programa estatal si considerem que ho segueixen necessitant. No ens limitem al que se'ns marca si això ens fa deixar fora a gent que està en una situació molt complicada. És més, des de l'inici del programa d'acolliment, ens sembla important deixar constància que la nostra tasca d'acompanyament va més enllà del període que se'ns marca des del programa i que regeix la seva situació legal-administrativa. Com a equip i entitat, posem tot el que estigui a la nostra mà per construir una ciutadania en igualtat de drets i oportunitats, entenent la integració com el reconeixement i l'acceptació mútua de la diversitat cultural.

Si ens hi vols ajudar....

pots fer un donatiu aquí.

També pots acollir!