La mobilitat humana, un dret fonamental

El 20 de juny és el Dia Mundial de les Persones Refugiades. Aquesta commemoració té l’objectiu de donar visibilitat a la situació de moltes persones arreu del planeta, que es veuen forçades a abandonar el seu lloc de residència perquè els estats on viuen no són capaços de garantir la seva integritat i el compliment dels Drets Humans. Entre les principals causes d’aquest fenomen destaquen els conflictes bèl·lics, les persecucions polítiques, les crisis socioeconòmiques i, més recentment, el canvi climàtic i les seves conseqüències.

Persona migrant vs persona refugiada

Actualment els termes migrant i refugiat/da s’utilitzen per definir la situació de desplaçament de persones que resideixen en un lloc en el qual no han nascut, però ambdues categories volen designar situacions diferents. En primer lloc, les persones refugiades fugen de conflictes i la situació del seu lloc d’origen fa que els resulti massa perillós tornar-hi.  D’altra banda, es considera que les persones migrants escullen traslladar-se per millorar les seves condicions de vida, sense la necessitat d’evitar una amenaça directa i amb un estat disposat a protegir-les. Aquesta classificació és perjudicial, perquè el canvi de terme intenta legitimar una desigualtat de drets de les persones que arriben a un territori. D’aquesta manera, la persona refugiada es percep com a vulnerable i es té l’obligació de protegir-la, mentre que aquest deure no es té amb la persona migrant, que ha vingut per lliure elecció. Des de Bayt al-Thaqafa manifestem que s’ha de garantir el benestar de totes les persones, no només d’aquelles que s’han vist forçades a abandonar el seu país. Els Drets Humans són universals i els estats d’origen i els de destí tenen l’obligació de garantir-los tant a les persones que sol·liciten protecció internacional com a aquelles que migren per qualsevol altre motiu.

Paloma García, responsable d’Incidència Política de la Red ACOGE, explica que el reconeixement o la denegació de l’estatus de persona refugiada és una decisió política, i sovint es concedeix o es desestima en funció d’interessos derivats del lloc d’origen de les persones que ho sol·liciten, en lloc de ser la culminació d’un estudi exhaustiu i individualitzat de les condicions de vida dels i les sol·licitants.

Europa i migració

El problema recau en la percepció que els diferents estats tenen sobre la migració i en la burocratització dels procediments, que els allunyen de la ciutadania. Paloma García exposa que el primer que cal canviar és la forma de pensar la mobilitat humana. La migració es concep com un problema tant per part de les societats com pels seus dirigents, en lloc de fixar-se en allò positiu d’enriquiment mutu. El fenomen migratori s’entén des d’una mirada mercantilista que posa les persones en competència per a l’accés al mercat laboral. Aquesta percepció, purament econòmica, fonamenta les polítiques proteccionistes europees, que impedeixen l’entrada de persones a la seva jurisdicció, únicament permetent l’arribada d’un cert nombre de persones en base a la quantitat de llocs de feina precaris que calgui ocupar en un moment determinat. D’aquesta manera, les accions europees tenen la intenció de bloquejar l’accés al territori, no de garantir el benestar de totes les persones. Amb un canvi de percepció, canviarien també lleis, polítiques i estratègies.  Caldria també informar a les persones abans d’emprendre el seu viatge migratori, per tal que poguessin valorar lliurement el destí que més els convingui.

El cas d'Amèrica Llatina

La situació a Síria és extremadament complicada, però els mitjans de comunicació hegemònics no mostren també altres contextos que caldria visibilitzar. És el cas d’Amèrica Llatina, d’on provenen la major part de les persones sol·licitants de protecció internacional que arriben a Espanya. El context llatinoamericà és complex i la situació pandèmica, amb altres factors com estats febles i conflictes diversos com ara l’augment de taxes a Colòmbia o la disputa presidencial de Veneçuela, ha desenvolupat en una crisi social i econòmica majúscula. Europa en general, i Espanya en particular, van colonitzar el territori tot imposant un nou ordre social i espoliant els béns de la regió, situació que encara continua en el present sota la forma de neocolonialisme. Així doncs, els països enriquits són causants de la situació dels països empobrits, i és un deure procurar el benestar de les persones que decideixen marxar-ne.

La pandèmia de la Covid-19 ha impedit el moviment de persones, i se sap que moltes persones disposades a migrar han hagut de posposar el viatge. Quan aquesta situació s’acabi, aquestes persones voldran reprendre els seus plans i cal que els països del nord global estiguin preparats per acollir les persones migrants amb totes les garanties, invertint en els recursos necessaris. Bayt al -Thaqafa fem una crida a acabar amb la mirada sensacionalista i deshumanitzadora que els mitjans de comunicació hegemònics solen tenir respecte de la migració, sovint reduint persones i contextos a xifres, i demanem la posada en marxa de polítiques realment efectives que puguin garantir el compliment dels Drets Humans per a tothom que es vegi obligat o esculli canviar el seu lloc de residència.

Nil Requena

Equip de comunicació - No discriminació