Txus Pedrosa: "La perspectiva interseccional i transcultural és essencial en l'acompanyament a les dones víctimes de violència masclista"

La violència masclista es defineix pel seu caràcter estructural, agafa diverses formes, té diferents capes i afecta desigualment a les dones. A la societat civil, en tant que és diversa, hi ha un ventall realment extens d’asimetries socials que condicionen l’accés a unes condicions de vida dignes i afecten a la forma en què s’exerceix aquesta violència. 

Les polítiques transnacionals, les crisis econòmiques, la precarietat dels treballs feminitzats, l’edatisme o la criminalització són alguns dels casos que poden esdevenir escenari de violència masclista per afectar de manera específica a les dones.

En parlem amb Txus Pedrosa, coordinadora de l’Àrea de Dones de Bayt al-Thaqafa.

Abans de res, situem la qüestió. Què entenem per violència masclista?

La violència masclista és un problema social amb causes estructurals molt arrelades a la cultura patriarcal que ens emmarca i ens condiciona. És un fenomen complex, que es presenta sota múltiples formes i de vegades de manera concomitant. En acostar-nos a l’anàlisi d’aquestes violències cal afegir-hi una lectura interseccional, que tingui en compte les desigualtats i vulnerabilitats que recauen sobre les dones.

A la Guia d’abordatge a la violència masclista des d’una perspectiva transcultural, que heu editat, s’adverteix que la diferent distribució de privilegis, poder, accés a drets i discriminacions per raons de gènere, condició socioeconòmica i pel fet de ser una persona migrada, racialitzada, o d’una cultura diferent a l’hegemònica, afecta a la forma com es pateix la violència. De quina manera ho fa?

Aquests factors interseccionen i determinen, d’entrada, les formes i la gravetat de les accions violentes. Però també condicionen la dificultat a l’hora de recuperar-se, els obstacles per encaixar en el sistema d’abordatge de les violències –que no inclouen la mirada transcultural- i la doble exposició a les violències, que són exercides per individus i institucions.

Quines dificultats heu detectat que afronten les dones a l’hora d’accedir al circuit d’atenció a les violències?

Les dones migrades troben obstacles en el desconeixement dels recursos d’ajuda i els seus drets, i també en les dificultats lligades al seu estatut d’immigració. De vegades també tenen resistència a l’hora d’accedir als recursos que tenen a disposició i, a més, tot i les estratègies desenvolupades a Catalunya per a la correcta atenció a les violències masclistes, encara hi ha respostes que reprodueixen la victimització secundària o revictimització.

Un cop hi accedeixen, troben un altre obstacle en la manca de traducció. Però a banda, cal tenir en compte que els serveis d’atenció estan especialitzats en abordar les violències, però no en estrangeria o estratègies transculturals, fent que el cas s’abordi sovint de manera parcial. Cal que els professionals puguin acostar-se a la intervenció amb una mirada transcultural i intercultural, o bé que la persona traductora pugui aportar eines de mediació.

Alhora, les vulnerabilitats que tot plegat genera esdevenen una arma en mans de l’agressor.

Sí, es converteixen en armes útils perquè continuïn amb l’abús i l’exercici de les violències. Parlem, per exemple, de l’aïllament, comú en els casos de violència masclista, per minvar la confiança de la dona i evitar que tingui suport extern. En el cas de les dones migrades s’agreuja pel desconeixement del territori, la manca de xarxa i la situació administrativa: si la dona està en situació irregular, per exemple, es trobarà amb impediments per fer formacions reglades, moure’s, trobar feina, llogar un habitatge... podent generar una dependència amb l’agressor i dificultant emprendre un projecte vital autònom.

Aquesta dependència està estretament vinculada a la violència econòmica. En els casos de dones que han estat reagrupades per la seva parella, això comporta al seu torn dependències legals i econòmiques. D’altra banda, cal tenir en compte també que les dones sense permís de residència queden excloses de prestacions socials com la RAI, la RGC o l’IMV, que les podrien ajudar en altres circumstàncies. En aquest sentit, cal destacar que només un 8% d’estrangeres es va beneficiar de les prestacions econòmiques previstes per a la lluita contra la violència masclista, malgrat que les dones migrades estan sobrerrepresentades en les estadístiques sobre violència de gènere a Espanya i representen un 33% del total de dones assassinades a Espanya entre 2003 i 2019, i un percentatge similar en les xifres sobre denúncies de violència de gènere.

Una altra eina que utilitzen els agressors per controlar i agredir les dones és la violència vicària. La por es multiplica si les filles o fills són al país d’origen i les possibilitats de violentar-los són fora del control judicial i el procés que es desenvolupa aquí.

La pobresa sobrevinguda també hi pot contribuir, ja que pot activar-se la supervisió de la DGAIA i posteriorment retirar-se la custòdia per no poder-se garantir la cura dels infants.

I què creieu que cal tenir en compte per fer front a la violència masclista en dones migrades?

Des de Bayt, i a través de la guia, concretem una sèrie de recomanacions per tal que els professionals i persones interessades en la temàtica se les puguin apropiar. Creiem necessari desconstruir els mites i prejudicis al voltant de la problemàtica de la violència masclista amb dones racialitzades, així com generar espais de diàleg basats en relacions de confiança (no mixtes) amb dones originàries d’altres comunitats etnoculturals per tal de treballar la prevenció. Cal desenvolupar també un treball en xarxa entre entitats del sector i institucions públiques, per tal d’afavorir l’intercanvi de coneixements. A l’hora de recuperar-se de les violències, l’abordatge ha de tenir en compte com s’ha format la relació, que no sempre es produeix des de l’amor romàntic occidental. Es pot haver establert, per exemple, per un acord entre famílies. En aquest sentit, pensem que fan falta activitats i formació amb perspectiva transcultural i interseccional, destinades a professionals de l’àmbit. S’han d’aplicar enfocaments i pràctiques interseccionals i transculturals en l’abordatge de les violències masclistes que permetin donar compte de les situacions d’opressió a les quals poden ser confrontades les dones víctimes de violència masclista. Seria recomanable també que el Tercer Sector disposés de figures de mediació intercultural amb formació en violència masclista i incorporés la diversitat en els equips. Seguint aquesta línia, haurien de disposar també d’un banc d’intèrprets formats en la qüestió. La violència masclista s’ha de treballar des d’una vessant comunitària, apropant-nos als i les líders de les comunitats, i per tant, també és recomanable afavorir l’establiment de referents comunitàries i buscar aliances. Tot plegat cal fer-ho mantenint sempre les dones resilients de violència masclista al centre.

A banda de la Guia, quins programes teniu al respecte?

Per una banda, Bayt al-Thaqafa som entitat gestoria de serveis substitutoris de la llar de la Generalitat de Catalunya. Des d’aquest projecte, donem suport i acompanyem dones que estan en procés de recuperació de violències masclistes. També disposem de recursos d’allotjament per a dones en situació de vulnerabilitat i els seus fills i filles.

D’altra banda, també oferim els Espais de dones, que són espais de sororitat a partir dels quals es treballen temes de salut, de feminisme, de participació... De vegades són espais amb altres pretextos, com per exemple el de l’aprenentatge de l’idioma: a partir d’una necessitat es creen espais on tractar d’altres qüestions.

En tots aquests serveis, s’intervé des d’una perspectiva de gènere i transcultural.