Persones migrades, veïns i veïnes sense dret de vot
22/05/2019
Enguany els ciutadans i ciutadanes catalans hem estat convocats a les urnes per partida doble: a les eleccions generals el passat 28 d’abril i el pròxim 26 de maig als comicis municipals i europeus. Però, ens preguntem qui pot votar? Tenim tots i totes els mateixos drets? El dret polític és, juntament amb els drets civils i socials, un dret fonamental però, a la pràctica, roman en un segon pla. Per a moltes persones encara queda molt lluny de la realitat poder prendre partit de les decisions i expressar-se políticament.
A les eleccions generals només poden votar les persones amb nacionalitat espanyola. A les municipals i europees s’hi afegeixen amb dret a vot els residents comunitaris i les nacionalitats no comunitàries que tenen conveni bilateral: Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea del Sur, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Trinidad i Tobago i Xile. En canvi, no tenen conveni països d’on procedeixen la majoria de persones migrades a Catalunya com el Marroc, Romania, Hondures, Pakistan i la Xina. Així doncs molts veïns, veïnes i residents no podran decidir qui volen que governi als municipis on resideixen. A Catalunya significa que aproximadament el 15% de la població no té dret a vot, i, depenent del municipi la situació s’agreuja. És el cas de Salt, que té un 33% de veïns i veïnes que no poden exercir el seu vot; Figueres, un 26% o Banyoles, un 18%*.
Les limitacions per exercir el dret a vot a Espanya tenen directament a veure amb la possessió o adquisició de la nacionalitat. Aquesta es transmet per l’ius sanguinis (dret de la sang), és a dir, per tenir la nacionalitat espanyola cal que el pare o la mare la tinguin. També pot adquirir-se en alguns casos quan els progenitors no son de nacionalitat espanyola però el procés és lent i complicat. Així doncs, qui no té la nacionalitat no té dret a votar, i això es tradueix en una manca no sols de drets polítics i de participació política sinó de reconeixement de la persona estrangera com a ciutadana legítima. En aquest sentit, Ana Gómez-Salas, advocada d’IACTA, apunta: “la Constitució menciona que els ciutadans podran votar, però només es refereix als nacionals; hi ha un dèficit democràtic que té una repercussió directa a la integració de les persones. El dret polític es troba a la cua del ventall de drets, i només entra a debat en èpoques electorals”. La vulneració d’aquest dret és encara més flagrant en els casos de persones que han nascut al territori, hi han crescut, s’hi han socialitzat i contribueixen amb els seus impostos, però que davant d’un dret tan fonamental com és el vot troben vetada la seva opinió i el seu dret de sufragi.
Responsabilitat col·lectiva
L’assoliment d’una societat justa on totes les persones tinguin reconeguts els seus drets polítics és de tots i totes. Per això, amb la voluntat de donar a conèixer la vulneració dels drets polítics i lluitar contra aquesta forma de racisme institucional, des del nostre Programa d'Igualtat i No Discriminació vam promoure dues mocions als consistoris dels municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts, localitat on hi tenim una de les nostres seus, demanant el seu compromís a actuar per l’assoliment del dret a vot per a totes les persones. En ambdós casos les mocions es van aprovar de manera majoritària.
Amb el mateix objectiu vam organitzar juntament amb la Plataforma pel dret de vot i IACTA dues taules rodones a les mateixes localitats on vam promoure les mocions. Durant les xerrades es va manifestar que el reconeixement dels drets polítics és necessari per una veritable convivència i es va proposar buscar alternatives a definir la ciutadania sense que existeixi aquest vincle amb la nacionalitat.
Una altra iniciativa que també busca denunciar aquesta situació i que està tenint molt de ressò a les xarxes socials és la campanya “Votar es un derecho”, promoguda per Safia Elaaddam i Ahmed Nasser El Alaoui.. “Votar es un derecho” reclama el dret a vot per a les persones que són estrangeres de nacionalitat però no ho són de facto: una gran majoria són residents i fins i tot algunes han nascut en territori espanyol. La campanya consisteix concretament en posar contacte persones que poden votar –abstencionistes, principalment- amb persones que volen votar però tenen aquest dret vetat. “Alguns som molt actius en l’activisme social i polític a la nostra societat i no tenir la nacionalitat espanyola esdevé un problema que va més enllà. Volem denunciar la burocràcia que suposa l’adquisició de la nacionalitat, que està directament relacionada amb la llei d’estrangeria”, explica l’Ahmed.
Com veiem, la lluita pels drets comença a fer-se visible amb les campanyes de sensibilització. Però hem de mirar cap a una solució real del problema. No és just ni democràtic que continuï havent-hi ciutadans i ciutadanes de primera i residents de segona a la nostra societat. És necessari reobrir el debat sobre què vol dir ser ciutadà o ciutadana i buscar mecanismes per aconseguir una equiparació de drets.
* Dades de la Plataforma Vot per Tothom.
