A mi també em van dir que “estudiar no és per a persones com tu”

L’alumnat migrant o d’origen migrant i divers del nostre país té moltes més probabilitats d’experimentar la desigualtat educativa en comparació amb aquell alumnat d’origen autòcton.

Moltes vegades s’atribueix l’èxit o el fracàs escolar a les capacitats de l'alumnat, la situació de la seva família i el seu nivell socioeconòmic o educatiu. Sens dubte, són factors importants que influeixen en el desenvolupament educatiu de l’alumnat migrant o de família migrant, però també a la resta de l’alumnat que no ho és.

No obstant, no s’ha de perdre de vista que el sistema educatiu i els programes d’atenció a la diversitat no responen de manera eficient a la pluralitat social i cultural que presenta la societat catalana i/o espanyola d’avui en dia.

En l’àmbit de les ciències de l’educació, es parla molt d’adequar el sistema educatiu a la diversitat de l’alumnat en els centres educatius, en comptes d’anomenar-ho com realment s’està gestionant: volem adequar l’alumnat divers a un sistema educatiu monocultural. A les escoles i als instituts ens trobem amb estudiants d'identitats múltiples, que pertanyen a dos contextos culturals o més; que practiquen una religió que, al nostre parer, és molt desconeguda en la societat catalana i espanyola; o han de menjar “halal” i no poden, atès que la diversitat no està contemplada als menjadors escolars. Podríem seguir anomenant molts més aspectes que, si no s’atenen, se’ls fa un lloc i se’ls reconeix, perpetuen l’exclusió educativa.

Estem davant de la realitat que la nostra societat és cada vegada més plural i diversa en tots els sentits i ho hem d’acceptar. Hem d’abandonar la perspectiva uniforme que només contempla la identitat única del sistema.

Per a fer-ho, per a millorar el sistema educatiu per atendre la diversitat cultural, cal també  fer atenció al professorat, essent aquest una part essencial i indispensable del sistema. La formació del professorat en materia d’interculturalitat, la seva competència intercultural i la capacitat d’innovació docent són factors determinants quan parlem del procés educatiu de l'alumnat procedent de la diversitat cultural i religiosa.  

En la formació inicial del professorat, la interculturalitat segueix sent una matèria optativa i opcional en la gran majoria d’ofertes i programes de formació, per no dir en totes. La carència d’aquesta visió intercultural suposa grans reptes al professorat en la seva pràctica docent i s’enfronten a situacions diverses que desconeixen, i també apliquen prejudicis en la seva pràctica professional: Entre la gran majoria de l’estudiantat universitari migrant o de família migrant marroquí que hem conegut - i incloent la nostra pròpia experiència-, es repeteix la mateixa frase de “a mi, el professorat em van dir que no fes batxillerat o no anés a la universitat perquè no era per mi, quan allò és el que jo volia fer”.

Per això, i segons allò articulat en diversos espais d’investigació en el camp de les ciències de l’educació, s’han de promoure i oferir vies de formació i desenvolupament professional de la interculturalitat desde la fase inicial.

Per una altra banda, creiem necessari també facilitar la comunicació entre la família i el centre educatiu de manera que no es basi només en les tutories i les entrevistes (en les que, en moltes d’elles, la comunicació és difícil i es requereix una traducció o interpretació). Un dels problemes als quals s’enfronten els equips docents i centres educatius quan la comunicació falla és la poca participació i desmotivació de les famílies - a més d’haver-hi també altres motius com la falta de temps o el desinterès en les activitats del centre. Som molt conscients  que el procés d’inclusió social de les minories en qualsevol àmbit és bidireccional i, per tal d’assolir l’objectiu, es requereix la implicació tant d’aquestes com del col·lectiu majoritari.

Per això, el procés de transformació i millora en aquest sentit és profund i pot resultar llarg, donat que ha d’implicar noves metodologies de treball amb adults i passa per incidir i concienciar a la família sobre la importància de la participació d’aquestes activitats. 

Com a eines de resposta emergents a aquests problemes, destaca la mediació intercultural en l’àmbit educatiu que té com a objectiu general facilitar la comunicació entre els components de la comunitat educativa en el seu conjunt. És una eina molt poderosa que, malgrat tot, no és suficient, ja que no tots els centres disposen d’aquest servei que requereix una tasca col·laborativa amb altres professionals i entitats.

Des de l’Associació d’Estudiants Musulmans (AEM), amb l’Associació d’Estudiants Musulmans de l’Autònoma (UAB) i l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), reflexionarem sobre el rol clau del sistema educatiu en la gestió de la diversitat a l’aula per a garantir un acompanyament de qualitat de l’alumnat en el seu procés de creixement educatiu i configuració de la identitat, en un dels actes de les III Jornades Gatzara, una iniciativa de sensibilització sobre interculturalitat arabocatalana impulsada per la Fundació Bayt al-Thaqafa.

Referències

Aguaded Ramírez, E.M., de la Rubia Ruiz, P., González Castellón, E. (2013). La importancia de la formación del profesorado en competencias interculturales. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 17 (1), 339-365. Recuperado de: https://www.ugr.es/~recfpro/rev171COL6.pdf 

Cantalini, S. (s/f). Claves para la educación intercultural: Clave 1: formación del profesorado. FETE-UGT. Recuperado de: https://www.educatolerancia.com/pdf/Claves%20para%20la%20Educacion%20Intercultural%201_%20Formacion%20para%20el%20profesorado.pdf 

Sales Ciges, A. (2012). La formación intercultural del profesorado: estrategias para un proceso de investigación-acción. Educatio Siglo XXI 30 (1), 113-132. Recuperado de: https://revistas.um.es/educatio/article/download/149171/132151/557691 

Autoria: Hussam Bakkali, filòleg, especialitzat en cultura de pau, conflictes, educació i drets humans i doctorant en el programa d’Investigació i Pràctica Educativa; i Chumicha Azdad, treballadora social especialitzada en mediació de conflictes. Membres de l’Associació d’Estudiants Musulmans (AEM) i participants a les III Jornades Gatzara, impulsades per la Fundació Bayt al-Thaqafa.